United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !


I davant d'aquell espectacle cívic, comunió de centenars de ciutadans en l'idea i en la imatge, tant la història romàntica de l'aficionat rural com la sospita realista de la seva mort misteriosa, varen perdre tot l'interès emocionant.

Des del balcó de la meva cambra, obert sobre la plaça del Vi, s'atalaiava un bon tros del carrer de Ciutadans, tota la plaça, la pujada del Pont de Pedra, el pont mateix i, enll

Aleshores la virtut i la satisfacció regnaran en el cor vostre, sense que us calgui fer cap esforç; sereu ciutadans de , bons amants, tendres pares, homes nobles i dignes. Abans de sopar, estàvem malhumorats, asprosos, intractables. Després, tot eren bones intencions recíproques, sense excloure'n el gos. Ens estimàvem: a tothom, estimàvem.

Sols amb frases incoherents i desordenades puc donar idea dels meus records d'aquell itinerari. Quan la nostra cansada processó, cascadejant per la timbosa escala del carrer de les Dones, assolí la placeta de Correus, vaig reparar que altres processons, no menys tristes i macilentes, venien del carrer de Ciutadans i dels quatre cantons del de la Cort Reial.

Els nois i les noies sotjaven de fora estant, tot i que la policia de dins seguia amenaçant-los amb els bastons. La noble parella segué en un parell de cadires de braços, arran mateix de l'orquestra. El burgmestre i la seva muller solien ocupar-les, però en aquesta avinentesa no tingueren més remei que seure en els bancs de fusta, com si haguesin estat ciutadans ordinaris. -Veieu?

Anaxibi encarrega llavors Aristarc de vendre tots els soldats de Cirus que per ventura atrapés a Bizanci perquè Cleandre no n'havia venut cap, ans per un sentiment de compassió havia curat els malalts i havia obligat els ciutadans a acollir-los a casa d'ells. Aristarc, així que arriba, en fa vendre més de quatre cents.

El carrer de Ciutadans començava a fosquejar; però a la plaça del Vi l'aire era tan diafànic, tan impregnat de claror, que la vista no perdia cap detall... ni una volva, ni una esquerda, ni un gra de sorra. No passava quasi ningú: un senyor vell amb un paraigua sota l'aixella; una minyona de servei amb una ampolla a la ; dos capellans que es passejaven per sota les voltes; poca gent més.