United States or Tunisia ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Quina remor! deu ésser el porc senglar- va fer una veu que eixia del pròxim caminoi. En Ció va ajupir-se aclaparat de vergonya. -Si el veien allí, quina riota farien altre cop! i romangué quiet sota les mates, sentint la vèrbola dels que tornaven de la font. -Vatua en Ció! He tingut una bona por que es ferís! -Que vermell s'ha tornat! deia una dona vella, ventruda, camatorta i escaixalada.
L'arbre pelat feu un cruixit paorós. En Ció tot pujant l'Angeleta havia arrencat l'arbre mort. L'Angeleta era dalt. En Ció semblava trastocat, plorava i reia a l'hora i besava amb neguit les mans sagnoses de la pobre noia, que reia com una histèrica i tremolava de fret.
L'Angeleta seguia les parades riallera i formosa i jove, esguardada de lluny per en Ció que s'amagava darrera la figura patriarcal del vell Patllari, temerós que li coneguessin que sentia el rosec de la recança d'enç
El cos de l'Angeleta no es veia en lloc. En Ció el cercava panteixant, i res, els esquitxos que feia la cascada volaven pels aires i un raig de sol va il·luminar-los fent totes les coloraines de l'arc de Sant Martí. -Deu ésser riu avall! Les aigües tenebroses del gorg pregon se removien fent una riuada d'escuma. En Ció se sentí vençut.
En Ció rest
I passant d'un salt per la taparada de boix, va arrencar a fugir, amatent a guarir-se d'aquella tristícia que li embolcallava l'ànima. A engolir alegria a gorjades de llop. D'una pitrada de boig va pujar al cingle per veure si podia garlar amb aquella noia que duia al seu dedins com una relíquia de resplandors que l'atreia amb ses aromes de flor boscana. -Ell també hauria rigut si a ella li hagués caigut el pa!... es deia, sentint que'ls peus se li esllavissaven damunt la terra on la pluja havia fet tendror. En Ció an
-Magí, oh Magí! me'n vaig. -I dôs, també avui tens temperis? -Com ho sabeu? -Ja ho mostris prou com has rebatut el pa per allí-allà. En Ció va agafar el pa, va besar-lo i donant-lo al bouer va dir-li: -Té, gorda'l... ja torno.
Va recolzar-se en una penya humida sentint la remor eixordadora de la cascada pròxima. I una gralla negra, volava damunt del seu cap fent una cridòria misteriosa en la solitud d'aquella fondalada. -Ció! feu una veu que gairebé no es sentia. En Ció va mirar la boira que passava pel seu damunt. -Ció! va sentir-se altre vegada.
El xicot va romandre espalmat... ¿No seria pas l'ànima de l'Angeleta que'l cridava? -Mare de Déu del Mont!... torneu-me l'Angeleta- va exclamar en Ció, cridant, i mir
-Angeleta! Angeleta meva! ¿Ets viva? No't moguis,... espera't! Quan en Ció va arribar a dalt, ran del cingle, semblava un desenterrat, ni habilior tenia per a parlar. -Té la faixa, lliga't el cos, va dir amb molta de pena. L'avet mort de l'abisme, que sostenia la noia, tenia les branques blanques, pelat, sense una fulla. La boira s'anava aprimant i l'avet cruixia. -Afanya't Ció..., que caic!
Paraula Del Dia
Altres Mirant