United States or Mauritius ? Vote for the TOP Country of the Week !


Així és com la casa de l'alegria s'és convertida en la casa del dol. Sento el trepeig de la dida, que es passeja amunt i avall: ...trap, trap, trap... Tots els sorolls d'aquesta casa m'inspiren una mena d'horror que em danya el cervell. Què faré? Entraré a veure la malalta?

Al cap de cinc minuts d'oir-ho, un hom no se'n recorda, i si se'n recorda és perquè no res més al cervell. El que fan és fastiguejar-me amb llurs parleries. Vejam per què no havia de cuitar, i ens en aniríem tots a dinar! Ben pensat, no estic gaire segur que aquella bèstia de l'ull fred i vidriós no tingués bon sentit.

Perquè Paulina, llegís el que llegís, o sentís contar el que sentís contar, mai, mai es veia externa del tot al que li entrava pels ulls i per les orelles. Com que era poc comprensiva o comprenia malament, fins les tonteries desgraciades dels seus autors predilectes es feien més desgraciades encara en el cervell de Paulina.

No hi havia hora en què no li semblés tenir-lo tot present a la memòria, formant un immens garbuix, un embolicat madeixó de nusos que li estrenyien el cervell.

Tot el prestigi que es concedia a la tia Paulina era pel fet de llegir, i llegir molt. I ¿què és el que llegia, aquella dolça dama? Aquests i altres consideracions se'm rebolcaren pel cervell durant el curt silenci que precedí el comentari d'en Víctor.

El dia de la carta se'l va passar com Déu va voler. En ficar-se al llit no podia dormir de cap manera; però després de donar-li el cervell voltes i voltes, arrenc

El mapa, que m'havia dibuixat dins el cervell, era fals, calia rectificar-lo, desfer-me'n; mes ell s'havia gravat tan fortament que se m'imposava i jo no sabia pas prescindir-ne. Vaig haver de seguir- lo tant si com no i, creient assolir la porta del passadís, vaig anar a parar de nassos a una balconera.

Pel cervell de la Malena va passar-hi, com un llampec, el record del Picotí. Havia estat l'escanyapobres de tots els pagesos d'aquells volts, i en anys d'escassetat tenia gairebé endogalades totes les cases del terme.

-Hi deixessin el cervell! Són aqueixa murrialla de Castelló! I, engrapant el salabret, pesc

Aquí tenen com és veritat que l'home no és duenyo de son modo de pensar, i tan gran és la seva misèria, que successos enterament estranys a la seva personalitat, lo dominen i li torcen les idees, li esborren les que tenia i n'hi escriuen unes altres en son cervell. Ja veuen que si em fiqués al cap amoïnar-los sobre aquest tema, qui me'n privaria?