United States or Lesotho ? Vote for the TOP Country of the Week !


Conflicte!... El de sempre. Que la noia no era com el meu pare volia; més posició, més prestigi!... ¡Ja saps que els pares veuen la felicitat en els diners! Quan diuen que En Tal fa un bon casament, ¡pensa que vol dir que fa un bon negoci financier! M'explico? -, segueix! No t'aturis! -Jo penso que un bon casament és el que respon a la meva màxima que diu: ¡cerca una dona bona que t'estimi!

La mànega, que tan bella angoixa ens havia feta passar, seguí encara rodant per la cala com qui cerca la perduda. Després va arrumbar-se majestuosament a pendre terra pel recó de llevant, i es submergí en la broma, entre la qual tot just s'afigurava, esblaimada, esvaint-se a trossos a trossos. I, puja que pujaràs, s'enfil

Com la saludarà? Escorcolla que escorcolla el seu magí, i no troba pas lo que necessita; i, mentrestant, sua d'angúnia, el coratge se li desmaia a manera que s'acosta a la desitjada xicota, i cerca entremig de la gentada, sense adonar-se'n ell mateix, entorpiments que retardin la seva marxa. -Lloc, lloc!... Plaça! Va a rompre el ball.

Sols el penediment la corca i el fibló de la superstició la crema per dins. I cerca remeis per treure els mals esperits que se sent botre dintre del cor.

Mes, el menjar és manament de vida, i com que criatura nada no se'n pot estar, al menys ho allunyen dels ulls del món com una misèria. Perquè misèria humana deu ésser per l'Úrsula el què pels altres és goig, i per no ofendre als demés cerca enterrar en la solitud aquesta llei de vergonyes. Els sirvents del Mas varen restar somniosos, com si els costessin de capir les paraules del pastor.

Entre tots dos hi ha una simpatia que neix de la paritat del tràngol sofert i de l'horrenda fam que experimenten a hores d'ara. En Llucià, demés, a cada instant paraules i posats una mica infantívols: d'esma cerca la qui millor els pot entendre. Cada dia es comuniquen els menús que han menjat, i moltes vegades combinen els que menjaran l'endemà.

-La mitja llum és exquisida. El primer matí tot va . La colla es reuneix a dos quarts de sis. Tots hi són silenciosos, un xic rondinant, abocats a murmurar pel menjar i quasi per cada cosa. L'atmosfera és carregada de la condensada irritabilitat que cerca com desfogar-se. A la nit, la veu temptadora diu: -Em sembla que llevar-nos a dos quarts de set en punt ja fóra bona hora.

-Vint unces- féu el jaio tot esverat. -Cada any és més car! -És que tinc més por de vendre'l! -Que potser sap d'escriure? -És notari i parla gavatx. ¡Aquest si que no cal pagar-ne la meitat com els bous, per si mal negre o mal de caure o estossega! ¡Fet i dit, com un garrí de nou setmanes! ¡Mireu, allí hi ha un home que en cerca un de ruc!

-La resclosa de Wallingford! em respongué un d'ells. -Que Déu us faci bo, amic! ¡Si la van suprimir fa més d'un any! ¡Ja no hi és, home, ja no hi és! Ara sou a prop de Cleeve... Tu, Bill! Déu me perdó! ¡Vet ací un senyor que cerca la resclosa de Wallingford!