United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però així que són als llogarrets i s'escampen a fer botí, els cau damunt la cavalleria de Farnabazos. El qual havia vingut a socórrer els bitinis, amb la intenció d'unir-se amb ells i evitar, si era possible, que els grecs entressin a Frígia. Aquesta cavalleria occeix almenys cinc cents grecs i els que queden fugen a la muntanya. Un que s'ha pogut escapar porta la notícia al campament.

Si en talles més o menys de la lliura justa, si aumentes o disminueixes el pes convingut, encara que no més sigui de la vintèssima part d'un sol trist gra, si la balança cau sols un cabell de l'un costat, moriràs y seran confiscats tots els teus bens. GRACIÀ Oh, un segon Daniel! Un Daniel, juheu! Ara que't ting, heretge. PORCIA Què esperes, juheu? Pren lo que't toca.

En Quimet s'emplena la boca del que ha après a França, de les excelències del cuixot rossellonès i de la bella despreocupació de la gent gavatxa. És el més formidable jugador de cau i el que trascola més vi i fuma més caliquenyos dels que concorren a l'hostal.

A aquests mots, que repetia en llengua persa, la majoria s'apartaven, fent-li la reverència; però li cau del cap la tiara, i un jove persa, per nom Mitrídates, que pass

Immòbil com una estàtua, amb la pensa xuclada per un pensament i el cos cargolat per la gebror de la nit, sembla l'imatge vivent d'un dolor constant, d'aquells dolors que nit i dia cauen damunt l'ànima com cau el degotall eternal en la ubagor de la bauma misteriosa.

A qui no costats, sa roba li cau; però, amb uns costats tan bons, en Cadernera pot posar-se totes ses calces de bordo . Pau, dóna-li es porró per refrescar a sa salut de sa núvia.

A la fi, els trets minven, la pols cau i el fum es desf

Fa fresqueta. Oidà! El sol ja és baix: per aquí hi ha d'haver una font: me ve com l'anell al dit. Ja tinc fet un programa: un quart de de seure, cigarret i trago d'aigua, i ¡que m'empetin la basa! Ajà! seiem-hi. ¡De tant en tant hi cau , un xiquet de soledat!... Sento gatzara. S'acosten, corrents i cridant, quinze o setze minyons de l'edat que jo tenia quan no la volia tenir.

Però s'atura de sobte. Torna a començar i es llença, mentres el pastor crida esglaiat: -Que fa, senyor!... no corri tant!... no corri. El violinista no ha sentit res, i com massa embranzida, cau damunt d'una roca; no s'ha sentit clapoteig d'aigua. Un cop feixuc i un crit estrident esgarrifaren el pastor. -No ha saltat , i la paga; pobre senyor noi!

I després afegí: -Ara digueu-m'ho a mi, a cau d'orella, de la mateixa manera. Ella es resistí una estona, i féu, en acabat: -Gireu la cara, que jo no us pugui veure, i aleshores ho faré. Però no ho heu de dir mai a ningú: oi, Tom? a ningú: oi? -No, de bo de bo de bo: no ho diré. Au, Becky.