United States or Ireland ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Que es casés amb el segon i... no hi hauria res perdut... El malalt defallí; els ulls se li entelaren, la m

-Prou! Ho faré. Tot el que haureu de fer és pujar corrents una illa de cases per Hooper Street, i miolar; i, si dormo, tireu-me una mica de sorra a la finestra, i això em far

I jo, hala, córrer avall, pel camí fet... I de sobte ni cases, ni camins, ni res... no més Ell, el mar immens, estès sota el gran cel, omplint-ho tot... les gavines hi passaven d'un vol llis, ondulejant pausadament... s'allunyaven endins, endins... i es fonien all

Allí sota, al peu del riberal, hi havia el poble de Roques Altes, amb ses cases brunes cobertes de lloses de pissarra, que de lluny semblaven les escates d'una serp gegantina.

La feina de llurs cases no les absorbeix. Es troben al matí i a la tarda, i sospiren perquè el temps encara no és prou bo per a reunir-se al vespre, havent sopat. A cada conversa descobreixen noves amistats i coneixences comunes. Exclamen: -Nosaltres directament no ens havíem tractat; però hem sentit parlar tant l'una de l'altra, que podem dir que ens coneixem de sempre.

En aquell ambient tèrbol, Vila-Vella destacava en ombra, sobre el cel, ses cases i muralles vetustes, engrandides per la refracció, tremoloses, esbalandrades, estremint-se a cada cop de mar que envestia la cinglera on estan encimbellades; i una campana, vogada sens dubte pel temporal, deixava sentir la seva veueta clara i plantívola entremig del tro inacabable de la ressaga.

El pas del desgraciat per entre els dos rengles de cases de Cassanelles va ser el d'una ventada.

Vaig guaitar per entre les columnetes de la balustrada, i vaig veure que les cases del fons de la plaça ondulaven com una draperia tempestejada pel vent. I... que us diré?.. em semblaren banderes que gloriejaven el meu Déu tot poderós. Però no vaig parar- hi esment gaire estona. La bramulada harmoniosa de l'orgue de la Catedral atragué les meves mirades cap a la porta del temple.

Però, tractant-se d'un carrer, ha d'escollir, per deixar-s'hi caure, els carrers apartats. L'estudiant alemany, assabentat de la facilitat de l'oblit, treu totes les forces que li resten per passar la cantonada fins als llocs on pot caure despreocupadament. En certs barris pot jugar amb els timbres de les cases.

Semblaven edificis amb rodes, i es diria que eren més apropiats a l'estabilitat que al moviment. Però ben que es movien, baldament que poc a poc, i atravessaven per Girona a corrues, fent trontollar les cases. Segurament n'hi havia que vitjaven durant setmanes com les naus, fent escala en hostals i fermes per a anar mudant el bestiar.