United States or Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !


El cas era seriós de debò. La mare apel·l

Però no em remeteu: jo mateix, com diu Xenofont, em presentaré al jutjament de Cleandre, perquè faci de mi el què vulgui. Per això no us poseu en guerra amb els lacedemonis, salveu-vos en tota seguretat, on cadascú de vosaltres desitgi. Solament elegiu alguns de vosaltres que vinguin amb mi davant de Cleandre, i que, en cas d'omissió meva, parlin i obrin per mi.

La proposició matrimonial semblà. a Isabel una cosa absurda, no impossible. No sentia necessitat d'estimar ningú ni de tenir un home a la vora; però si el pretendent li hagués caigut en gràcia potser s'hi hauria casat. En el cas del professor en Melrosada li sembl

Enterada amb un nou discurset de son pare, de lo que feia el cas, i requerida de donar o negar son consentiment, per tota resposta allarg

-Vostè no ha pujat, avui! li diu l'aconduïda muller del senyor Vintró, per fer-la caure en el cas, sense dir-li expressament. -Ja me'n recordaré, ja... diu ell, fent la brometa. -Després me vindr

Tenia un vestit per cada hora del dia; i la gent, en lloc de dir, com esdevé tractant-se de qualsevol altre rei o emperador: -És a la cambra del Consell, deien sempre, en aquest cas: -L'emperador és a la seva cambra d'abillatge. La vida era d'allò més joiosa a la gran ciutat on vivia: exèrcits d'estrangers venien a visitar-la cada dia; i, entre ells, una vegada, comparegueren dos estafes.

I fóra cosa més exemplar que no pas convertir un enlluernament en un tast de cendres.Però no és aquest darrer el cas de L'Abrandament . El cas, en la novel·la d'En Soldevila és la nota biogràfica d'una mediocritat passiva, ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme, i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes inexorables de la quotidiana invasió femenina.

ANTONI Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de comprar alguna de les futeses que veureu. SEBASTIÀ Seré'l vostre tresorer; tot seguit vindré a trobarvos. ANTONI A l'Elefant. SEBASTIÀ Ja men recordaré. EL JARDí D'OLIVIA Què faré pera esserli agradable? Què li podré donar?

Llavors, el pobre Biel, abraçant amb bogeria el menut cadàver, va posar-se'l a coll i va fugir... va fugir per entre els boscos, sense fer cas dels crits amb què volien aturar-lo, sense sentir la pluja que, desfent-se en aquell instant, abrigava tota la comarca amb un xàfec immens.

Tant li feia carn com peix; el cas era sopar amb tranquil·litat.