United States or Tuvalu ? Vote for the TOP Country of the Week !


És versemblant que procuri retirar-se una mica de casa nostra per motius d' higiene com deia ell per mantenir la moral de la família. Ara que em vaga per pensar en aquestes coses trobo que raó. Jo, en el seu cas, faria el mateix. -Vaja, doncs: tu i ell fileu massa prim. Per naps o per cols jo em passo la vida sense rebre més visites que les dels teus parents... i ja saps per què...

EL DUX Sentiu lo que escriu el sabi Bellario; y suposo que aquest es el doctor qui ve. Veniu de part del vell Bellario? PORCIA , missenyor. EL DUX Són ben vingut aquí. Preneu el vostre lloc. Esteu informat del cas ara present davant del Tribunal? PORCIA Conec a fons la causa. Quin es aquí el marxant, y quin es el juheu? EL DUX Antoni, y vós també, vell Shylock, acosteuvos els dos.

Perquè és el cas que, si , de primer, don Eudald buscava el cos al jove pel gust de sentir-lo discursejar, ara ja més aviat ne fugia, després de notar que les garrotades que, a tall de cego, aquell repartia, li escoïen, moltes d'elles, a l'esquena. Quin àpat més rumbós! Mossèn Joan semblava transportat a sos mellors temps, en què ell sol animava una taulada.

En quant a la Montserrat, cas estrany (i l'explicació del qual és difícil desentranyar dels més fondos replecs del cor de la dona), en els moments en què en Montbrió triomfava, alçant-se com un déu irat sobre aquella trista i desvalguda família que, postrada a sos peus, li implorava perdó i misericòdia, ella, la deixebla convençuda, la seva enamorada, la que s'emmirallava en sos ulls i li dedicava tots els sospirs de la seva ànima, el deix

Mes el cas fou que aquestes lletres, que al principi sovintejaren, s'anaren retrigant després i fent-se cada volta més inexpressives i curtes. És clar que això era degut als negocis, als mals de cap... N'Àuria Maresa no podia pensar altra cosa.

Coratjosament, va redreçar-se d'una revolada i va llançar-se clapissa avall. La suor que l'amarava, enfredorida pel repòs, li feia córrer de cap a peus fermes esgarrifances. Però, sense fer-ne cas, va acostar-se als arbres, va engrapar el ganivet, i va enfonsar-ne la fulla a l'escorça del primer rengle.

Per esdeveniments que no són del cas, he tingut de viure llarga temporada lluny de Barcelona: això ha fet que deixés de freqüentar algunes de les meves relacions. La família Buxareu ha estat una d'aquestes. Fa quatre o cinc anys que no visito la seva casa. Darrerament vaig informar-me de la mort de Paulina, víctima d'una recent epidèmia, quan finia l'estiueig en un poble de la província de Girona.

Al cap-al-tart el vent parà; una cortina de pluja fina, menuda, glaçada, omplí de cap a cap la immensa plana... I l'endemà, al tornar-hi, la vaig trobar ja estesa sota un cel esblaimat, sense colors, sense ombres, grandiosa en sa calma freda, cobejant silenciosament l'encís dels dies tristos, l'anyorament del sol. Va néixer, com qui diu, sense fer-ne cas.

-Doncs me deia que es pescador més fi de Blanes ets tu, però que ningú no se n'atalaia perquè et trobes en es mateix cas que un music que no pogués sonar sinó amb una guitarra d'una sola corda. Entens, sa comparança? Sa guitarra d'una sola corda ès sa canya de pescar. I deia ell: «-Doneu-li un mal tros de gussi o de llanxa, i llavors ser

-Sóc en fi del parer- diu -si per cas no arribem a procurar-nos bastiments, de manar a les ciutats marítimes, que adobin els camins que hàgim sentit a dir que estan impracticables. Perquè obeiran, per la por i per ganes que tenen de deseixir-se de nosaltres. Llavors exclamen, que no era cosa d'anar per terra.