United States or Mauritania ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Carxofa sostenia la seva veu en un to de cornamusa, allargant la cadència planyívolament; cosa que feia més cançonera aquella cançó. Ell sabia pla bé el poder evocatiu de la tal música, i tombava el cap, signant-me l'estaca on solíem penjar els trofeus de les nostres caceres.
La barca de quilla que comandava el gendre, l'altra petita barca transportable, l'escopetó rovellat, les botes d'aigua, el bertrol de les tenques, el gos negre i pelut, que mai desdeia a tirar-se a les maleses i en els gorgs, per fred que fes; els seus ulls, els petits ulls d'en Carxofa, d'enfoc llunyà, avesats a escrutar les boires i la fosca, a resistir els besllums cegadors del mar i les polsegueres de ruixim dels tramuntanals i com també els seus braços de remador incansable; tot ho posava a disposició dels amics dels seus amics.
-Tinc el gust de presentar-vos en Carxofa. En oir això l'hauríeu vist quadrar-se, aixecar la seva m
I, per explicar el mecanisme d'aquella matança collectiva, en Carxofa executà, amb el puny clos, el moviment senzillíssim de capbussar un atuell. -Com qui buida una ratera dintre un cossi, llamp m'encengui !
Els companys d'en Carxofa presenciaren llavors la desesperació més formidable que es pugui presenciar en aquest món i en l'altre. Causava pietat.
En feien sofrir, però en Carxofa em guinyava un ull i les signava amb la punta de la barba, tot remant. Allò venia a ser un solemne compromís. Aquelles tenques, ofrenades a la meva amistad, en l'olla d'en Carxofa esdevindríen la més alta exquisidesa: serien dignes del paladar dels déus. En Carxofa era un desgraciat tirador. Això a penes ho sabia ningú.
De cada mata de jonc en rajava un becadell; i al bon guiatge d'en Carxofa jo havia correspost amb una diada de punteria infal·lible, una d'aquestes diades en què sembla que els perdigons siguin atrets per la víctima. Els terribles voladors queien en sec trinxats d'ales, capbussant-se el mateix que un parrac de roba, damunt les aigüerulles. I això no tornaria! Sobtadament callà.
En Carxofa punyia els rems i es disposava a remar, mentre deia, amb escruixidora convicció: -Sota d'aquest n'hi trobaria set sostres més. -Set sostres! -Set sostres, i després més gorga. -Més gorga! -Més gorga, i encara més sostres.
En Carxofa sabia viaranys per a travessar el que mai a primera vista hauríeu dit que es pogués travessar. Això sí: un pas més enç
A la hivernada, els senyors de Barcelona es disputaven la companyia d'en Carxofa. Els del poble, així que volíen quedar bé amb algun personatge, el confiaven a les seves mans.