United States or Singapore ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara era solter allavores. CAPITÀ. Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant sols he estat un mes fòra d'aquí. VIOLA Y qui és aquesta Olivia?
Realment no som llevats, car no som vestits, encara, com caldria. El fet és evident. -El pap
Això de la col·lecció numismàtica ja se sap que és car bocí, perquè el que compra una moneda antiga, demés del que val de plata o d'or, ha de pagar la vàlua històrica, i com que això és una cosa tan elàstica, tan vaporosa i espiritual que no té preu en cap tarifa, hi ha exemplar per aquests mons de Déu que costa un ull de la cara. Per un bessant valenci
-Senyora ! -Puja, si et plau, que tinc de donar-te un recado... Car els Carolins, de pares a fills, havien estat molt entrants en la casa Banyoles.
Les explicacions, però, no són de gaire profit, a Alemanya; i el viatge de George de Carlsruhe a Baden fou el més car que registra la història. Tot pensant en la facilitat i freqüència amb què un hom s'embolica a Alemanya, arribem a la conclusió que, aquest país és un regal i una benedicció per al terme mitj
Us demano tant sols que em regoneixeu al trobarnos; bon dia tingueu y prenc comiat de vosaltres. BASSANIO Car senyor meu, no m'es possible deixarvos sense insistir. Acepteu un record de nosaltres; ja que no com salari, acepteulo com tribut. Dues coses m'heu de concedir; si us plau: la primera es que no'm refuseu; que em perdoneu, la segona. PORCIA Tant me forceu que us obeheixo.
Nosaltres no poguérem respondre-li a això, car el libre res anticipava de semblant cosa. Li vàrem dir «cotxer», a la qual paraula ell va inclinar-se altra vegada fins a terra, i li demanàrem si volia tenir l'amabilitat de conduir-nos al pont de Westminster. Ell va dur-se la m
-Per què han de venir-li ganes de lladrar, quan jo toco? deia George indignat, tirant-li una sabata per fer-lo fugir. Deixeu-lo tranquil. Ell no pot estar-se de lladrar, car té l'oïda filharmònica, i és la vostra música que li inspira els lladrucs.
Es produeix un silenci, car ningú no se sent prou segur de si mateix per a contradir el vell. Aquest continua amb accent pla i natural, i amb posat reflexiu : -No. Jo mateix que us parlo no m'ho creuria si un altre m'ho contés. Però, què us diré, pobre de mi? És un fet. Havia romàs tota la tarda assegut, i no havia pescat sinó unes miserables dotzenes de peixets i una vintena de sollos. Estava per abandonar aquell exercici, quan heu's ací que sento, tot d'un plegat, una estirada forta del fil de la canya. "Deu ésser una altra cosa raquítica" vaig pensar, i vaig voler-ho aixecar. Però, nois, impossible moure la canya. Fins al cap de mitja hora no em fou possible agafar aquell diable de peix. A cada moment em creia que anava a fer-se trossos. A la fi vaig enganxar-lo, i... què diríeu que era? un esturió: un esturió de quaranta lliures pescat amb canya, nois. Sí, sí; ho era. Se us far
Paraula Del Dia
Altres Mirant