United States or Saint Martin ? Vote for the TOP Country of the Week !


En una repisa hi ha un caputxí de cartró que es posa i treu la caputxa, segons si el temps és sec o humit, i en els quatre panys de paret altres tants quadros de caoba i claus romans, en sos ànguls; quadros que representen el siti de Girona, l'entrada dels francesos a Tarragona, la batalla del Bruch i la tornada a Espanya de Fernando VII. Sota la taula hi ha un braser amb sa pala.

-No, no se'l menja: no ho crec; però pot haver-lo matat- digué l'avi Mundet. ¡Maleïda béstia! L'hem de pelar. Alerta! Vosatros dos, amb es rems, procureu clavar-li alguna cama a sa roca; jo mentrestant, m'hi faré a grapissos i li giraré sa caputxa. Apa!

Des del banc on seu, obira una llenca del camí que puja per darrera de l'hostal. Sovint una noia ressagada travessa el greser refulgent, amarat de sol. Porta la caputxa plegada sota el braç, i tresca ferm, fent retrunyir el sol amb l'empremta de les seves espardenyes noves. Llavors el mal cristi

Arrencàren com fletxes tirades a l'hora envers un mateix fitó, i penetraren en la blanca boirada. Un cop en terra, eren salvats. -Santa Anna els hi ha allargat un plec de sa seua caputxa- va dir un vellet al·ludint al nom de punta de Santa Anna que porta el cap de la llarga muntanyola.

-No: vull veure lo que passa: no em vull encauar- vaig dir amb angoixa. ¡Ah, si sabéssiu lo que patiria! ¡No vos ho poseu al cap, home de Déu!... Tingueu pietat de mi! -Fora, fora... Estaries millor. Però... tu mateixa. Per ara no t'ho mano. Ja et porto un vestit d'aigua. : posa-te'l, marinera, i cala't la caputxa.

El jorn s'anava encenent, i amunt del cel els estels s'apagaven. Hom sentí la remor del forrellat del temple; i darrera el sagristà, que va obrir per a difondre solemnialment el toc d'oració en el silenci matinal, va entrar la primera vella eixoplugada dins una caputxa negra, tota encorbada i trèmola.

En compte de dur la caputxa buida i oberta duu la motxilla feixuga i atapeïda, en lloc de la canya lleugera i daurada d'encendre els llums, porta el fusell homeier de ferro pesant; en compte de silenci, sent veus que l'aclaparen, i en lloc dels petits neguits, son cor atuït és com una llàntia sense oli que va morint de pena fent espeternecs dolorosos en una llarga agonia!