United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !


, jo he revisat el llibre d'una ullada. Talent indubtable; ofrena prometedora; una flor en el jardí de la poesia; ben compost, i així successivament. Però l'altre llibre! Suposo que l'autor es proposa que jo el compri. Sento a dir que és lloat. Hi ha geni: no us ho sembla? »-Oh! Tothom amb aquesta cançó enutjosa! digué el poeta. -però si parla d'alló més estranyament!

-Canta, noia, canta! ¡pots ben cantar la cançó de la fam! ¡Que canti la jova de can Bou que ha dut el pa a ca seua est

Harris s'acosta al piano, amb el feliç gest de l'home disposat a sacrificar-se generosament pel seu pròxim. -Silenci, si els plau! diu la mestressa de la casa, girant-se. ¡El senyor Harris va a cantar-nos una cançó còmica! -Oh, quina felicitat! exclamen els concurrents.

La nostra situació era, doncs, ben dolenta. ¿Haveu vist una cosa semblant? Ni gosàvem a obrir boca. Cercàrem detingudament els dos joves autors de la broma sense solta, però havien marxat a la francesa, tot just finida la cançó.

Totes són cantades seriosament, sense rialles i sense fallar cap nota, tant si es tracta d'una cançó patriòtica com d'una balada sentimental o d'una composició de naturalesa capaç d'avergonyir la mena corrent de jove anglès. En acabar, el president diu: Prosit i tots responen Prosit ; i de cop i volta tots el gots són buidats.

SIR ANDREU Magnific! No hi ha res com això pera riure. Ara, vinga la cançó. SIR TOBIAS Vinga. Aquí va un ral; cantans una cançó. SIR ANDREU Veten-aquí un altre. Si un cavaller dóna un... JUTGLAR Voleu una cançó d'amor o una cançó moral? SIR TOBIAS Una cançó d'amor, una cançó d'amor! SIR ANDREU , , d'amor; tant se men dóna de la moral an-e mi.

La canten al sol, les velles, tot filant y fent mitja, y les fadrines l'acompanyen ab el soroll dels boixets; és una ingenua cançó que parla de l'ignocencia de l'amor com en els temps passats. JUTGLAR Començo, senyor? DUC Comença. Vola, ma vida, vola, ma bella aimada séns pietat m'ha mort. La blanca mortalla ab teixos guarnida amaniu ben prest.

Totes les vegades d'abans aquella, Kobus, després de dos o tres vasos, es posava a cantar, amb veu terriblement forta, velles tonades que li passaven pel cap, com el Miserere, l'Himne de Gambrinus, o la cançó dels Tres Hússars. -Això ressona com dins una catedral- feia tot rient. -- deia Schweyer: -canteu .

L'atzar, més sovint del que hauria desitjat en Gorgals, els posava a curta distància. En Bóta, en atalaiar el jutge, s'enfutismava com una salvatgina acorralada. En públic en Bóta es limitava a vocalitzar amb sordina la seva cançó horripilant. El jutge, però, l'entenia sols en veure el moviment dels llavis i la contracció dels punys.

Allò feia venir ganes de cantar, i en Busqueta entonava, amb veu nasal, tot fent l'ullet, una cançó grotesca d'un rector i una majordona. Els gossos s'eixorivien. Havia arribat l'hora de fer el nostre retorn. Com que ja no teníem la pressa de l'anada, seguíem la cresta de la serra per un viarany de traginers més pla i apressat que el millor camí ral.