United States or Turkmenistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Estava esgrogueït, amb els llavis closos fortament i coberts d'una bromera que bombollejava a un cantó de boca; les parpelles obertes, i les nines negres, informes, escampades pel blanc de l'ull com dues taques de fel de sèpia.

I arreu per tots aquells camps de rostoll, les unes darrera una parella de bous, les altres darrera un cavall que avançava a pitrades, petites figuretes, més petites i més confoses com més llunyanes, anaven i venien d'un cantó a l'altre, caminant sempre, deixant al seu darrera com rastre del seu pas, una llenqueta de pols que s'alçava, s'enlairava i s'esvaïa en l'intensa blavor del cel.

-Només un que hi vagi!... Vós!... seguint-lo per la carena, pel cantó bagueny- digué el pastor al pare. -Jo hi aniré, barbotej

Així ho conta en Basi, que per son cantó és també a casa l'únic amo, ja que el pap

La gent del camp, que constituïa sa més apetitosa societat, no hi ha que dir que no li adobaren gran cosa per aquest cantó.

Àdhuc en trobareu alguna que quasi res que veure amb lo natural. I si dic quasi, és perquè crec que no hi ha artifici -ni tan solament creació veritablement poètica- que no toqui per un cantó o altre amb les apariències exteriors.

Tot això se sent ensopegant amb les cadires, corrent de l'un cantó a l'altre, plorant el xicot que vol anar al terrat, i anant-se'n la pentinadora corrents i arreconada, com si hagués comès un crímen, per no trobar-se amb la ferrenya cara del senyor Pere, que li diu que totes són unes bandarres i unes encobridores. De repent truquen.

Sols a entrada de fosc, quan els grills començaven a tritllejar i pel carrer començaven a destacar-se els blancais de les camises en l'acabament de la claror, a l'acoplar-se a l'era del Delma tota la quitxalla del poble, semblava que per un instant s'animés aquella vida, semblava que amb la nit hi entressin melangies, s'hi respiressin neguits... I la quitxalla cantava... cantava saltant, ballant, corrent d'un cantó a l'altre mentre all

Però d'altra banda, pensar en entornar-se'n al llit, li feia posar pell de gallina a n'en Pau... Justament s'havia llevat tant d'hora, per a veure si se li calmava el mal de caixal, aquell rosec somort que tota la nit l'havia fet voltar d'un cantó a l'altre de llit, sense trobar repòs enlloc!... De més a més, el gos clapia frenèticament, saltant-li al damunt, fregant-se-li per les cames, arrencant carrer avall lladrant i tot encarcarat, parant-lo després de lluny, tornant-li al costat... Tant que en Pau, a l'últim, sentint-se encomanar la temptació, va dir-li: -Ja ho Xalat... tu hi tens l'honra compromesa;... jo també!...

Li donaren un paraigua i eixí. Del cantó de l'era se gir