United States or Guam ? Vote for the TOP Country of the Week !


A cada viatge semblava que posés més delit, com si la sang que li brollava de les mans, i la suor que li xopava la camisa, i el bleix fort i seguit amb què s'engolia i llançava l'aire, li renovessin constantment les forces... Tenia com una embriaguesa d'enardiment que li feia sentir la necessitat de desfer-se de les energies condormides dintre seu per una pila d'anys de repòs.

Era el 3 d'octubre de 1828: me'n recordaré tota la vida. Aquell dia jo havia començat de caminar molt de matí. Cap a les nou del vespre vaig destriar les primeres cases del poble. Daven l'aigua per l'amor de Déu: el meu capell, la meva brusa la meva camisa, estaven amarats fins a la pell. Un ventet geliu de les geleres de la Suïssa em feia petar de dents.

Anava més polit que un lliri de platja, i donava goig de veure'l, a l'estiu, en el pati de sa casa sota l'emparrat, amb sos cabells blancs com una bromera de sabó, sa carassa fresca i vermellosa, sa camisa de fil groller, resplendent de netedat i flairosa de la bugada, els braços arregussats i les mans llestes, entreteixint joncs o conjuminant cordes.

Ahir una pila de gent ne feien mofa preguntant: -Que la llepa l'arquitecte? -Que la volen rifar? -Que la tapen amb papers? -Que va en camisa? Per amor de Déu tornin-la a embrutar! Ja que és tan dolenta, al menos que no es vegi. Sempre m'ho vaig pensar, que els emblanquinadors en farien una de les seves. ! ¡Ara m'han emblanquinat la fatxada del teatre Principal! No li faltava més que això!

I veu's aquí que George em digué: -Quan haureu ben reposat, espero que us dignareu pendre part en el rentat de la vaixella. D'aquesta manera van fer-me tornar dels dies gloriosos del passat al prosaic present, ple de misèries. Vaig deixar-me portar a la barca, i vaig rentar la paella amb un tros de fusta i un grapat d'herba. La camisa mullada de George em serví per eixugar-la.

Davant la porta de l'altra caseta, en front mateix, hi havia un infant de tres anys, tot nu, llevat un parrac de camisa que li arribava de l'espatlla fins a les cuixes. Era de pell bruna, i cabells esgroguissats, i mirava amb un aire curiós i dolç. Fritz observava aquell rar espectacle.

-, , et crec- digué Fritz, -i estic content de saber-ho, encara que les modes hagm canviat molt, d'aleshores ençà. -Les modes poden canviar tant com se vulgui- respongué Katel, tot acostant l'escala a l'armari; -el bon sentit no canvia mai. Primer de tot us cercarem una camisa.

S'ensenyen els peus i les pantorrilles, i es fan petons als senyors de certa edat. Gorra de bordegàs amb plometes de colomí xarel·lo. El mirinyac se sol portar un poc més llarg que el vestit perquè es vegin els acers i algunes voltes el pany de la camisa.