United States or Belize ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però l'Hereu i la Jove ja el sortien a rebre a mig camí, ell boig de content, ella un xic vergonyosa. -L'avi!... l'avi- deia l'Hereu. -Que no ho sabeu?... -Què hi ha! què hi ha! deia l'avi; -cuita, home... digues... -L'avi... que ja... ja en tenim un que ve... I senyalava a la Jove. Aquesta, tota vermella, abaixava els ulls.

Tot era encara ombrívol a son voltant; però a baix, dins el camí vorejat d'arbres, el mosso conreador marxava amb pas feixuc: entrava dins la sitja, i obria la finestreta de la pallissa del fenàs, damunt la quadra, per donar el farratge a les bèsties; les cadenes es bellugaven, els bous braolaven tot baixet, com adormissats, i els esclops anaven i venien. Tot seguit Orchel davallava a la cuina.

Les primeres que topaven amb l'obstacle es dispersaven explorant els encontorns per trobar nou camí; algunes retrocedien a dur la nova, sembrant l'alarma i la confusió en la llarga corrua. Aquesta anava apilant-se i espesseint-se en el lloc del perill, amb tumultuària confusió de les multituds que s'apressen a remeiar un desastre.

Després de donar-se aquestes penyores, Clearc parla així: -Vejam, Arieu, ja que vosaltres i nosaltres tenim el mateix camí a fer, digues ¿quina és la teva opinió sobre la marxa: ens en tornem per on hem vingut, o creus haver ideat alguna altra ruta millor?

Mireu, aquest és vostre camí. VIOLA No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per aquestes aigües. OLIVIA Dieume, què voleu? VIOLA Jo soc un missatger... OLIVIA Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de dir, perquè veig que us costa molt començar. Expliqueume'l vostre missatge. VIOLA Tant sols pot escoltarlo vostra orella.

En aquest punt, el Rei es veu clar que vol atacar de bell nou, pel que sembla, per reraguarda. Els grecs, girant en rodó, es disposen a rebre'l si ataca per allí. però el Rei pren una altra direcció, i torna les tropes pel camí que havia seguit quan desbordava l'ala esquerra. Duia amb ell els desertors que s'havien passat als grecs durant la batalla, i Tissafernes amb la seva gent.

Però en arribar el camí que ve dels llogarrets, n'hi jeien tants, que els donen la sepultura junts.

Apa, apa, anava guanyant camí. Els hostes feien l'orni. L'hostaler seguia distret, baladrejant. El fugitiu s'anava atansant a la porta forana. Es gir

Eren tot just les cinc, i el sol començava a eixir entre les grans vapors de la Losser, quan Fritz Kobus i son amic Hâan, arraulits en un vell faeton teixit de vimets, com una panera, segons l'estil del pais, eixiren a gran trot per la porta d'Hildebrandt, i es posaren a fer via pel camí d'Huneburg a Michelsberg.

-No plorus!... Pubrota!... Aquesta nit vénen reforços i tot acabat! L'enemic és pels cims i vol aquest poble perquè el camí ral. ¡El tindr