United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !
És universalment veritat el que diu Sòfocles: La persuasió del mal camina amb passa ràpida. perquè el camí que ens duu on volem és llis i pla; i la majoria volen el mal, per inexperiència o per ignorància del bé.
Á vegadas lo flagell rompia 'ls teixits y la sanch brollava; llavors una esponja xopa de sal y vinagre curava la nafra y posat novament en camí lo burro hont 'l sentenciat colcava seguit del botxí y altres homes de la lley, no 's deturava ja mes la colla fins á una altra cantonada hont se repetia la cruel condempna.
Sperver, montava un mecklemburgués pur sang , i jo un cavallet de les Ardennes ple d'abrivada; volàvem damunt la neu. En deu minuts vam haver deixat enrera les últimes cases de Friburg. El temps començava d'aclarir-se. Tan lluny com podiem estendre els nostres esguards, ja no vèiem cap senyal de camí, de sendera, ni tirany.
Hi ha camí propi per als que van sobre rodes, i andens especials per als que van a peu; avingudes per als que cavalquen; camins per als que porten vehicles de poc pes, i camins per als que porten vehicles pesats; camins per a infants i per a senyores soles. Que no hi hagi camins per a homes calbs i per a sufragistes, és cosa estranya.
Però, com si s'adonés de què per aqueix camí no avançava feina, se repens
La Clàudia s'escoltava la conversa tremolant, inundada d'angoixa, i davant la negativa de vendre allò que pertocava a la beneitona, els fills posaven mala cara, aquella cara que tenia el seu marit que va donar-li una vida de màrtir. Vós sola, sempre que volgueu...; ara, dues...; i com que tots sabien que la Claudia no deixaria jamai la Rosa, no hi havia altre camí que marxar, i marxava.
I deixant a n'en Ton amb un pam de boca badada, sense saber si riure o cremar-se, en Pere va rependre el camí murmurant: -Llamp de llamp!... Potser sí que va de bo que les mosses se'n riuen!... xafarderes, quina més, quina menys!... Oh, i que si jo n'atrapo una que se'n rigui, potser... potser li inflaré les galtes, jo... potser! -I anava dient els salms al revés, quan de sobte: -Clac!... clac!... clac!... Ja te'n pots buscar una altra, que el que és la Pepeta!... clac!, clac!, clac!... quina cara que feies quan te va plantar pel Jaumet!...
Les parets i marges que en tals ocasions havien desaparegut, les cases que havien quedat sense una capsa de bròquil ni una mata d'ensiam a l'hort, i els arbres que havien estat arrencats de soca i arrel per a seguir el camí de la rierada, no tenien fi ni compte. En tots els indrets del terme hi havia records de temporals. All
Els arbres d'aquell bosc tenien tant de fullatge que cap raig de llum no podia travessar-lo per aclarir les tristes tenebres. Quan els cavallers van ésser, doncs, a passar el bosc, se n'hi va perdre un, que no saberen trobar els seus companys, els quals, planyent-se'n i plorant a l'amic com es plora un mort, continuaren llur camí.
I caminant, caminant sempre, deixava el prat del forn i trencava a l'esquerra. Prou els coneixia aquells marges del terraplé entre els que s'enfonsava al camí, per a salvar amb menys pena el turonet que dividia la plana, formant all