United States or North Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Realment no som llevats, car no som vestits, encara, com caldria. El fet és evident. -El pap

Cinc anys havien passat, i aleshores caigué un gran dol damunt la nació; perquè tots estimaven molt llur emperador, i estava malalt i li caldria morir, segons deien. Ja era escollit un emperador nou, i la gent deman

-Tingui una mica d'enteniment- diu sa muller. -Faci-ho al menos per aquests dos angelets que li queden. No en caldria d'altra que ara vostè, amb el disgust, es morís i deixés sense mare aquests pobrets. -Si jo sense ell... -No s'hi ha fet tot lo que s'hi ha pogut? ¿I doncs? -Això ; metges, curanderos, vaig fer venir aquella dona de Badalona, i fins hem provat allò dels anissos.

-Però- diu Quirísof -així que començarem a avençar cap al flotó, les pedres ens plouran damunt. -Això precisament caldria: respon Xenofont -perquè acabaran més aviat les pedres. Anem, avencem cap a un indret, des d'on hi hagi menys de tros a córrer per passar, si podem, i des d'on la retirada sigui més fàcil, si volem.

Caldria prohibir la caça dels ocellets. Jo no he volgut mai que desniessin els pardals de la masia: ens prenen molta de grana, però encara ens en salven més.

-Sóu un noi de bandola, malvinatge! Us cal veure la mare, em penso. -, em cal veure la meva mare; i a vós també us caldria, si en tinguéssiu. I sóc tan noi de bandola com vós. I Joe va fer un bri de somiqueig. -, deixarem anar el nen ploraire a casa seva, a veure la mare: oi, Huck? Pobra criatura! Li cal veure sa mare. Doncs que la vegi. A vós us plau d'ésser aquí: veritat, Huck?

Vaig atènyer la porta de l'hostal, vaig trucar, van obrir-me, i la veu de Katel exclamà: -Ah. Déu meu!... ¡Quin temps per a anar pel món!... quin temps!... Entreu, entreu!... Vaig entrar al vestíbul, i aleshores havent-me mirat, ella em va dir: -Us caldria, d'allò més, de canviar-vos; i no sou pas ric, pel que veig.

He sentit dir una mala fi de vegades, senyor Furbach, que la virtut és recompensada i el crim castigat, en aquesta vall de llàgrimes: malastruc que sóc, de tant de veure el contrari, no ho crec gens ni mica. Més aviat caldria dir que, del moment que un hom est

Darrera venien els homes, les dones i tres vells, amb l'esquena acotada i la testa nua, repenjant-se en llurs bastons. Cantaven a chor: Quina és la pàtria alemanya? Quina és la pàtria alemanya? I els vells responien: Amèrica! Amèrica! Els oficials prussians es deien entre ells: -Caldria agafar-la, aquesta gent!

-Trobo que caldria ésser boig per obrar altrament; i sobretot no em puc tenir de gana. - doncs, fem via! Va posar-se'm al davant i es va ficar per un congost, entre dues rengleres de penyals espadats. Els avets creuaven llurs branques per damunt de nostres caps.