United States or Burundi ? Vote for the TOP Country of the Week !
Per això els caçadors associaven en Quimet en les grans batudes. En Quimet tenia una escopeta que sempre feia figa. Havia passat per totes les ferreries de la contrada, i, en cada una, els martells feixucs, les llimes grofolludes, els mandrins grossers, les fornals de trempar relles i la força bruta del many
SIR ANDREU Oh! perquè no voleu: aquí teniu la mà. MARIA Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que podrieu posar la m
-Miri, dida- li deia la mestressa que sempre cercava al seu entorn eslamacions d'admiració i adulacions agradoses a la seva vanitat, -aquest piano costa tant com una parella de bous. -Ma! Rei de la meva vida! Senyora! ¡quina riquesa! -I aquestes arracades, veu, com tota una masia. -Ma! quins vidrets tant lluents! -Oh! són brillants de tres quilats cada un!
Al cap de poc judicaren que ja havien sonat les dotze: marcaren on queia l'ombra i començaren de cavar. Llurs esperances començaven de deixondir-se. Llur interès es féu més intens, i llur treball va créixer al seu compàs. El forat s'enfondia, s'enfondia; però, cada vegada que llurs cors saltaven en oir que el magall topava amb quelcom, no feien sinó sofrir una nova decepció.
Havia portat un cove de vímets, de compartiments quadrats, que podia contenir una botella a cada espai. Deix
Amb molta exactitud pot seguir-se la lluita, car, cada vegada que el cos és llançat sobre el somier, el llit, justament a sobre el cap d'un home, fa una mena de bot; i, cada vegada que el cos aconsegueix de sortir-se'n, hom se n'adona pel cop que fa al sòl. Després la lluita decreix, o potser el liit s'enfonsa, i hom reprèn el son.
Ara, sense renunciar a la rastellera de les dotze o catorze vegades consecutives , multipliquen cada vegada per dotze o catorze vegades més. -Què diu, sant cristià! -Sí. Gràcies a la impressió rebuda, han quedat tartamuts.
Més enllanet, a mitja entrada, hi va veure mitja dotzena de marrecs, fent rotllo al voltant d'una noia més gran que ells, que amb una canya a la mà, anava senyalant uns gargots de tinta negra que hi havia en un cartell penjat a la paret. I cada vegada que la noia fixava la punta de la canya en un gargot d'aquells, el rotllo cridava a chor: -A... a... a... bé... e... e... sé... e... e...
Això és causa que el seu record no faci trontollar el meu egoïsme: ni em treu la son el presseguer exposat a la golafreria pública, ni el mestre de cases que no fineix mai la paret del galliner. Aquest poble no és gaire lluny de Barcelona; permet l'anar i venir cada dia; cosa que el fa assolible a molta gent de despatx.
De tant en tant, aprensius, daven una llambregada cap endarrera, damunt llurs espatlles, com si temessin que hom els pogués seguir. Cada sacot que es dreçava en llur via semblava un home i un enemic, i els feia retenir l'alè; i, en córrer pel voltant d'algunes casetes escampades pròximes al poblet, el lladrar dels cans de vetlla incorporats semblava donar ales a llurs peus.
Paraula Del Dia
Altres Mirant