United States or Greenland ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Canta, noia, canta! ¡pots ben cantar la cançó de la fam! ¡Que canti la jova de can Bou que ha dut el pa a ca seua est
L'aspirant a llogater . -Con que, quedem en que són vint-i-dos duros cada mes?... L'amo de casa . -Ca, ca! No hi som, encara, en això, senyor de Campmany. L'aspirant a llogater . -Em sembla... L'amo de casa . -Què li sembla! Em fa riure, vostè. ¿Que es pensa que es lloga un pis com aquell que compra uns pantalons?
A l'arribar a casa, lo primer que fa la senyora Quima és degollar la bèstia i plomar-la, perquè conservant-la viva s'amagriria, i, a més, perquè és més tendra morta d'uns quants dies abans. Després de plomada la baixa a ca l'adroguer, demana per pesar-la, la pesa i veu que fa tres unces més que la de l'any passat.
Algun ximplet educat que malentén set llengües, sembla que vagi escrivint aquests llibres per l'errònia informació de la moderna Europa. -No podreu negar que aquests llibres obtenen grosses comandes. Sé que es venen per milers, i a cada ciutat d'Europa hi deu haver gent que va ça per lla portant aquesta mena de lèxic. -Es versemblant, però hi ha la sort que hom no els entén.
-Ai, fill!... si és tot brut!... Deixi-li vostè, senyor Joan. -Ca... no serveix, és de color... Vostè mateix, senyor Vintró. -Vamos: té, noi... -Un dels presents far
En Merla era una mena de filisteu, d'ofici serrador, tarambana i enamoradís. De bella arribada, assedegat com un ca, s'és abocat al viot, babejant el crostó de la masovera. Ella, en adonar-se'n, l'empeny indignada, però costa tant de moure aquell tros de bèstia com de moure la roca de Montcorb. Amb el pa a les mans i engolint-se'l entre queixalades i xarrups, la Francisca ha reprès el camí.
El senyor Nofre ja havia dit la esse de sí, quan la seva senyora l'interromp dient: -No... ca... no es molesti; veurem a la senyora Llúcia. -Entrin, entrin, doncs. -Sí, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure. Un cop morts ja no hi ha res que fer-hi, i...
No em subjecto als costums socials, no tinc prevencions de cap mena, i faig sempre la meva santa voluntat. Si vostè vol... Però... ca!... no tothom té la meva despreocupació. ¿Sap què li anava a proposar, ara? Una calaverada: res, que vostè fóra un bon company per a nedar de parella. És tan avorrida, la soledat!
Sperver, tot aturant-se al llindar de la biblioteca, havia disparat un agudíssim xiulet. Knapwurst el mirava ded de tota l'alçària de la seva escala, sense bellugar-se. -És a mi a qui xiules com a un ca? digué el gnom. -Sí, mala rata, és per fer-te honrament.
Pregunteu-los si se n'aniran, i amb una rialleta mes falsa que una mula guita, vos responen: -Ca, de cap manera! Jo no tinc por. Es dir... per ara, el que toca avui, em quedo. Surt un òmnibus d'un extrem de la ciutat, portant una família fugitiva, i per a anar a l'estació del ferrocarril té de passar per molts carrers.