United States or Fiji ? Vote for the TOP Country of the Week !


De seguida Quirísof diu: -Doncs , si cal fer alguna altra cosa a més a més de les que diu Xenofont, es podr

-Això- digué Chrisrel, -amb tot el meu respecte, senyor Kobus, i amb tot el plaer que tindria a romandre, no m'ho puc permetre; cal que me'n vagi... i venia, justament, a cercar Súzel. -A cercar Súzel? -, senyor Kobus. -I per què? -Perquè la feina corre pressa, a casa; som al temps de les veremes... el vent pot dar un tomb d'avui a demà.

-Sempre seràs el mateix- interrompé Fritz: -no content amb els teus propis deutes, cal que et carreguis a l'esquena els dels altres!

-No et cansis, Minguet: no em trauràs dels meus tretze: n'estic massa convençuda. Vui provar la sonàmbula: Així com així, del metge no cal esperar-ne res. I no m'assórollis. Vés, vés en nom de Déu; oratja't, passeja't: no estic per corrandes. Vaig a rentar un covenell de roba que tinc al safaretx, i em distrauré escarrassant- me. Surto de la casa apesarat.

En fi, cal no fer-se il·lusions. Si per atzar s'hagués aturat, força millor. N'estarem més contents; i si ha anat caminant, tant se val, no n'estarem descoratjats!... Anem, una tongada de galop, hop! hop! Fox!

-Ola, ola! observa la veïna del pis del davant. -Mira, mira el senyor de la festa, com s'ha triat el bon puesto al costat de la Marguerideta... Senyora Tona!... Ja cal que vigili. -Ves amb què surt, aquella bona dona!... Tot justament ara que es comença la funció!... Se comienza la función crida el noi.

No cal dir que aquest incident havia d'augmentar la seva furor. Destorbs. El que cal fer. Comportament groller dels propietaris riberencs. Defenses. Harris canta una cançó còmica. Una reunió aristocràtica. Conducta de dos joves poca-soltes. Unes informacions sense utilitat. George compra un banjo. Sota els salzes ploraners de Kempton Park vam aturar-nos per fer l'àpat.

Ell i ella munten llurs bicicletes, tenint bona cura que sigui de la marca anunciadora; després, un i altra no tenen altra cosa a pensar que el dolç diàleg de l'eterna història, pels carrers ombrívols, per ciutats de gran moviment els dies de mercat, deixant anar les rodes de la «Bermondsey Company's, la millor de la Gran Bretanya», o la «Camberwell Company's Eureka, sense juntura». No els cal fer anar pedals; tampoc els cal menar en cap direcció.

-Però jo- afegeix -he estat obligat a perseguir, perquè veia que estant-nos quiets preníem mal, sense poder fer-ne. Quan ens hem posat a perseguir hem vist -diu- la veritat del que dieu: perquè ni podíem fer més mal als enemics que abans, i ens replegàvem amb totes les dificultats del món. Cal, doncs, donar gràcies als déus, que els enemics no hagin vingut amb molta força, sinó amb poca gent: que sense grans danys, ens hagin revelat el que ens manca. Perquè ara els enemics tiren l'arc i la fona a una distància a què els cretesos no poden respondre amb llurs arcs, ni els qui tiren a m

-Ben segur que no; però es tan desmanegat i estrafalari! digué el mossegaire. -Cal aporrinar-lo. -És una bella fillada talment- digué la vella ànega que duia el parrac al volt de la cama. -Tots són de bella presència, fora d'aquest: aquest és d'una mostra desgraciada. És una llàstima que no el pogueu tornar.