United States or Tonga ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ja ho sé que ho és de dur... però tant se val: pot costar més, pot costar menys, però ell caurà... Vull dir jo que hi ha força, hi ha braó!... I en un esplet de joventut i força, enlairava el càvec, prenia embranzida i l'enfonzava a la roca que s'anava esberlant a bocins.
-Recordeu-vos del vostre jurament damunt la creu- vaig dir-li, amb tota fredor. Ell va rependre el seu treball, tot repetint, a cada cop de càvec: -Em robes!... em robes! Ets un lladre!... Tot és meu!..., fins que va atènyer la petita volta de l'escala. Un cop va descobrir-ne la primera pedra, va esdevenir, de cop i volta, blanc com la cera, i es va asseure damunt el caramull de terra.
Va continuar la seva tasca amb un aferrissament que no li permetia de respirar. La ràbia esclatava en tot el seu posat. Tanmateix, però, l'obra avançava: cada cop de càvec feia ara un so balmat; i sobtadament va caure una pedra, i després tota la volta s'esfondr
Al capdavall hi ha un soterrani, i en el soterrani el tresor. Tot escoltant-me, badava els ulls. -I com ho saps, tu, això? va fer. -Ho sé. -N'estàs segur? -N'estic segur. Ja ho veureu. I anava a pendre el càvec al fons de l'estatge. Aleshores ell va pegar un bot, tot cridant: -Vull alçar-la jo, la llosa! Vull treure-la jo, la terra!
-Alceu la llosa, mestre Zulpick; caveu!... Però recordeu-vos del jurament que heu fet damunt la creu. Un hom pot ser damnat una vegada: dues vegades fóra massa. No va dir cap paraula: va agafar el càvec i va alçar la llosa. Jo m'estava a la vora d'ell amb el garrot punyent, tot malfiat de la seva follia.
I amb quina braó no hi tornava llavores en Jan... amb quina fe no feia ressonar al compàs dels cops del picador, tan flonjos, els cops del càvec, tant aspres... I el dia anava passant i el marge s'anava fonent... De sobte en Jan va llençar l'eina i es va quedar parat: el marge ja no hi era... I quin bé de Déu de terra estesa tenia al seu davant!... quant de camp per corre!... Va semblar que els esperits se li obrien de bat a bat... I començ
I veint que jo volia pendre el càvec, com em tocava, va tirar-s'hi damunt, tartamudejant: -Deixa-ho estar, això! Vull fer-ho tot jo!... jo!... Vull ésser el primer de davallar! -Molt bé: aneu!
Cop de càvec ve, cop de càvec va!... i quan romput, regalimant-li la suor per sobre les parpelles, deixava l'eina per revenir-se un moment, d'all
I era dur d'enderrocar aquell condemnat margenot; tant de temps com li havia anat passant pel damunt, l'havia apissonat tant fort que semblava que fos de pedra. Però en Jan, hala, cop de càvec ve, cop de càvec va... -Mala feina, Janot- li deia l'un tot passant; -i amb aquesta soleiada!...
Prou que el sentia en Jan, que amb el càvec a les mans, cop darrera cop, des de les cinc que les hi decantava. Aterrava un marge que separava el seu camp del camp veí, una peça que al casar-se feia poc li havia pervingut com a dot de la seva dona, la Munda de cal Ram.
Paraula Del Dia