United States or Chile ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan els esperits manquen, ningú pot assegurar si tornaran. No seria pas el primer cas de mort sobtada. ¡Era ben trist, allò! I ell, el xaval, ja s'ho havia temut, que una criatura tan noble i tan fina no resistiria sense trastorn la visió d'una bèstia tan llorda i esgarrifosa com una morena. S'ho havia temut i ho havia advertit. ¡Llàstima que no hagués insistit més en la seva advertència!

Per això, el dia que va topar-se en ple bosc amb mossèn Esteve, va semblar que se li obrís el portell de l'esperança, i, buidant totes les angúnies que el consumien, va explicar, fil per randa, al sacerdot, totes les faltes que li pesaven sobre la consciència, tots el seus propòsits espatllats per la malvolença de la gent del poble, tots els seus esclats d'ira en considerar la seva desgràcia, tota la seva fam de justícia, malmesa per la de venjança que feia niar dintre el seu pit la vida de bèstia ferotge que es veia obligat a dur.

-Ara vejam: per què havíeu de maltractar d'aquesta manera la pobra bèstia, que no pot parlar? -Ho he fet compadint-me d'ell, perquè no tia. -No tia! Babau! Què que veure, això! -Hi que veure qui-sap-lo. Perquè, si n'hagués tingut, ella fóra qui l'hauria recremat! Ella li hauria rostit els budells, tan mancada de bon cor com si el pacient hagués estat un noi!

Alguns xicots s'ofereixen a portar l'animal, però el senyor Batista, sense tornar-los resposta, agafa el gall, s'embossa la capa, dóna el braç a la seva esposa, i així se'n va cap a casa amb la pobra bèstia condemnada a mort, que es despedeix del món traient el cap per sota l'abric del que la porta.

Semblava un malalt. -Aneu a reposar, Andreu! -Això pla! He anat al senglar per pagar-li, i ara vingui a casa que tenim el noi molt atrapat. Ja tinc una euga ensellada. ¡Si vingués tot seguit! perquè la dona deu patir angúnia. marxat fent el bèstia; sóc tan geniüt! i ara pateixo; ja li diré! -Noia; marxo! va cridar el metge.

-Vós, l'Esparver , aquí van aquests puros de part de l'avi. ¡Mireu-lo com vos guaita de la finestra estant! Fins plora perquè no pot eixir. Ha tingut la grípia . Esparver , deixa la bèstia, i au, a beure! -Nois; mireu, aquest home és el més valent del poble. Visca l'Andreu!

Però, en veure l'acolliment que tot el poble li feia, va semblar-li que se li tanquessin per un mai més les portelles de tot benvenir, i es va creure més infeliç, encara, que quan era a presidi. L'esclavitud en companyia li era molt més grata que la llibertat de bèstia esquerpa; aquella llibertat que el condemnava a fugir de tothom per no veure com tothom fugia d'ell.

I sortí, deixant-nos sols. Després del que va dir-nos, ens fou impossible allunyar els ulls d'aquell peix. Quina bèstia tan notable. No li trèiem els ulls de sobre, quan el cotxer de la cantonada, que s'havia aturat a l'hostal, entr

Jo he sigut qui ha tallat la pota al vostre porch y ho he fet per guariment de un malalt que estava morint. No cridéu tant: aixó que tanta pena 'us dona, á la fi no es res: ja veuréu. Portáume lo porch. Lo pastor rondinant y de mala gana acostá la pobre bestia que apenas podia aguantarse dreta.

Havent finat de cantar aquest salm, Sant Brandan digué a sos monjos: -A pensar haveu que Déu ha feta humana aquesta bèstia monstruosa sota els vostres peus, que ella no us far