United States or Sri Lanka ? Vote for the TOP Country of the Week !


Me gronxava al bressol, me rentava, me pentinava... En els meus records més llunyans, la veig baixar de la font per la torrentera entre blavoses atzavares, amb el cantiret al cap, les mans en l'atuell i els braços graciosament arquejats i nusos, caigudes les maneguetes colzes avall. Això era en temps d'estiu. Me sembla que veig l'estesa de sol i que sento el cant de les cigales.

Ja li diré!... Ara fa dos dies que treballo com abans... i he cremat una mena de bressol que va dur la dona, que tot el dia hi clapava. S'havia tornat com jo; bon xic gallofa!

Després el bressol va aturar-se a poc a poc i sentí el respir del ca que dormia dins d'un cofí. La veu de la vella prenia una dolcesa sinistra. S'atansava a les oïdes fent una remor suau, com el mosquit que s'acosta cantant per donar la fiblada. -Tu t'ho penses... ho parles i tria entre la misèria i la fam o la salvació de tots.

Però quan hi veié clar fou al venir l'esclat gros: un dia que estava apedaçant, amb el peu al bressol, vora la finestra. Adobava unes calces de vions, i els del llibret nou que hi posava no s'avenien amb els de la roba vella. Tot rumiant rumiant com ho arreglaria, perquè no fes mal d'ulls, rest

La Tecla va mirar la seva mare amb estranyesa i paüra, va ullejar el seu fill que dormia en el bressol prop de la cucola; féu sospir i rest

L'Andreu va fer un moviment com si li piqués una vespa, obrí els ulls, obrí la boca, va donar una llambregada a la seva dona que tenia el ulls baixos i plorosos i se sentí defallit. Els ulls de la Tecla no es movien, no l'emparaven i es veia perdut. Es féu un silenci aclaparant. Sols se sentia la remor del bressol que la Tecla movia amb el peu.

En el bressol, aturat, hi havia el nin immòbil amb els ulls mig closos i la boca mig oberta. El ritme del respir perdut per sempre. L'Andreu exhaurit va restar en la porta i amb veu apagada va dir tremolós... -Què fa el filló!... Senyor metge!... ¿què hi diu? El metge no va respondre. Cerc