United States or Kenya ? Vote for the TOP Country of the Week !


Cert és que encara no l'havia acabat, l'esbufec de satisfacció amb que la voluntat del descans l'envaïa, que ja tenia a sobre un parell de garrotades; però tant se val, alçant-se un xic, primer estirava un braç, el posava en ferm, després estirava l'altre, enarcava el llom, feia un gran esforç i upa!... ja hi tornava a ser, com si res hagués estat.

Doncs jo responc: És impossibleOh, Déu meu!... quina misèria!... ¿No valdria cent mil vegades més d'haver vingut al món, fill d'una llenyataire, i viure tranquilament del seu treball? Vaja, Fritz, anem-nos-en,... això m'ofega... estic freturós de respirar l'aire sens fites! I el brau subjecte tot agafant-me pel braç, va endur-se'm pel corredor. Aviat serien les nou.

-Com vols que es trobi, la caretona? M'agafa per un braç i m'aboca a la porta del menjador. -Mira-la: est

Però el que més gust li dava era la petita Súzel, decantada sobre la posteta ensabonant el blancatge, picant-lo i retorcent-lo, d'un tomb de braç, com una bona mestresseta de casa. Cada vegada que aixecava el picador, tot lluent d'aigua ensabonada, el sol, que brillava al damunt, trametia un raig fins al cim de la costa.

Per això el bosquerol, aconseguit el pèl, pegava les darreres magallades amb un braó de trenta mil diables. De seguida, braç nu, les dents apretades, boca terrosa, el vèieu maldar per punyir la víctima. El Caiman , oblidant ressentiment, pretenia ajudar l'amo. Encirada la cua, dretes les orelles, allargassat també, introduïa el morro pel sotaixella d'en Quimet.

Darrera venien els testimonis. Un vell hússar de celles groguenques i grossos bigotis rogencs que feien una rúbrica damunt ses galtes colrades, duia el sabre del ferit sota el braç, el talabard tirat a l'espatlla, i semblava tot tranquil. L'altre, més jove i ben ros, estava com atuït, i portava el xacó; després venien dos suboficials, girant-se a cada pas, indignats de veure tanta gent.

Han estat deixades: així ho he volgut; però vull tornar-les a tenir. -Ah! vaig fer jo, furiós d'un egoisme com aquell -si voleu servar-ho tot... per ma fe, jo m'esquitllo. I vaig anar-me'n indignat. Però ell, saltant-me encara altra vegada al braç, va exclamar: -Podríem entendre'ns pel que fa a la resta. Hi ha or: veritat? -: la tomba és plena de peces d'or.

Així devia ésser a l'hora de la seva fi la terrible reina Fredegunda. El baró, agenollat prop d'ella, assajava de revifar-la; però al primer cop d'ull vaig veure que la dissortada estava perduda i vaig decantar-me, no pas sense un sentiment de pietat pregona, per agafar-li el braç. -No toqueu la senyora- exclam

I si el mar referma, no t'hi voldré pas a coberta. Mira, en Pau ja s'ès esguerrat d'un braç: vet aquí lo que s'hi guanya. Au, ara ja ho saps. Escabella't i rebequeja, i fes lo que vulguis; però recela't. Me'n vaig a la meva, a salvar-ho tot. Responc de sis vides.

En Pau duia el braç en suport dintre un mocador, del qual li sortia un tros de m