United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Magí cada dia n'estava més encisat d'aquell bordegàs tant rodó i blanc i ple de vida. Es sorprenia davant els seus badalls, el seu respir i el seu plor, com si mai no hagués tingut cap fill. Les seves filles bocabadades trobaven en son germ
-Mira, Tecla: no vull que vagis més al mercat; vas molt cansada i primer ets tu i el bordegàs- deia l'Andreu amorosament. -Bé, doncs; de què menjareu? exclamava la Bel tota rancuniosa i engelosida -tot va tan bé! en bona fe... aniràs a vendre, perquè jo ho mano! -Dôs no hi anir
S'ensenyen els peus i les pantorrilles, i es fan petons als senyors de certa edat. Gorra de bordegàs amb plometes de colomí xarel·lo. El mirinyac se sol portar un poc més llarg que el vestit perquè es vegin els acers i algunes voltes el pany de la camisa.
George s'irrità, i va dir: -No sembla sinó que jo sigui un bordegàs temerari sense seny ni centener. Jo bé tindré cura de triar les frases més delicades i menys enutjoses, fugint dels insults grollers. Harris, comprenent-ho així, s'adherí al projecte, aleshores, i fixàrem la hora per a dimecres de bon matí.
Vingué una estrebada d'eixut que cuidava rostir els blats. L'anyada es perdia. Una pedregada va espolsar els raïms. Feia dolor esguardar aquella vinya ufana, amb els gotims caiguts a terra plens de vida, com una munió de gotes de sang encara bullents i amb els pàmpols trossejats i les branques nues com els guerrers espellifats que romanen drets entre els morts de la batalla. L'Andreu se sentia defallit. Si hagués vist un pagès que anava a captar l'haguera seguit acorat. La seva voluntat no era tan ferma per una lluita tan paorosa. S'haguera ajagut damunt la collita perduda resignat a morir entre la feina perduda. Sort de la Tecla que el va empendre i va dur-lo als camps com si portés un noi rebec a casa el mestre. L'arrossegava, tot renyant-lo i fent-li pessigolles per fer-lo riure. -Au! què és això! sembles una gallina mullada! ¿Que et creus que tindràs un cel per tu sol? Enguanyasses has pogut comprar un nodrís i un mec. Va venir aquest bordegàs que sembla un pom de flors!... Aquest any ens toca el rebre. ¡Jesús i paciència! Bona casa, bona feina, i hala! val més això que no pas una malaltia! L'Andreu se sentia satisfet i fins va somriure. ¡Riu, home, riu; ja pagarem el que sigui! Antanyasses les formigues han guanyat el plet al riu i l'han passat sense pont. L'any vinent, si a Déu plau, tot ser
-Ah! Però et tens tu mateix, Davie! -Desitjaria de tenir quelcom més, noieta. No sóc més que un bordegàs mal acostumat, Jennie. -No, no; altres molts minyons hi ha més malcarats que tu, Davie. -No els he vist, però penso que tant se me'n dóna de veure-ls.
Som jove i no tinc cap motiu personal de queixa contra la societat, a on tot just acabo d'entrar, i ja em trobo carregat amb un farcell de preocupacions que hi ha moments en què em pesen i em fan dubtar. ¿Per què no havíem d'ésser com aquell bordegàs que es veu allí baix, jaient, tan indiferent, sobre la llosa d'un sepulcre?
Jo l'he conegut de jove, de bordegàs gairebé... Tot just sortia de la Santa Casa... perquè el pobre era bord, era bordet... Pujava tot flac, tot malaltís... i com era tan dòcil, tan benigne, en el veïnat del Poblet, feia llàstima a tothom... De tanta llàstima, li varen ensenyar de menar carro, a llavors de les obres del Bogatell.
Va abraçar el bordegàs, se'l carreg
Me sembla que el pare que al cel siga... allò, quan va tornar el rei i tot se va posar com estava abans; el meu pare, Déu lo perdó, me va preguntar un dia sortint de veure la parada: «Noi: ¿que te'n sembla d'això?» I jo, essent un bordegas, que encara no havia complert els vint-i-cinc anys, li vaig respondre: «-Pare, això va malament.» I lo cert és que des d'allavors ençà, cada dia anem pitjor.