United States or Western Sahara ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, és bonic! responia Kobus, tot pensant en l'efecte que ell produiria a la petita Súzel amb aquella superba pitera estesa sobre el païdor i aquells punys, vorejant-li el naixement de la ; ¿penses, Katel, que moltes de persones siguin capaces d'apreciar aquestes coses? -Moltes de persones!

No us descoratgeu, Tom: ja en sortireu... I, un cop n'hagueu sortit, us donaré quelcom d'allò més bonic! Ah! així: això és un bon minyó! -Molt ! I quína cosa és, Mary? Digueu-me quína cosa és. -Deixeu-ho córrer, Tom. Ja sabeu que si dic que és bonic, és bonic. -Oi, Mary. Molt : m'hi aferrussaré altra vegada.

Ja veig el cim. -Hi ha cap indicació del restaurant? vaig preguntar a Harris. -No veig res, però de segur que és aquí, i així Déu el desfaci. Cinc minuts després arrivàrem al cim. Miràrem al nord, al sud, a l'est i a l'oest. Després ens miràrem els uns als altres. -Bonic paisatge, oi? exclam

-No, això són vaques que bruelen; encara estem d'allò més lluny de l'indret. Aleshores les granotes començaren de fer el seu rac-rac a l'aiguamoll. -I això diuen que és tan bonic? féu el capell

Streatley és una antiga plaça originària, com quasi totes les viles riberenques del Tàmesis, de l'època anglo-saxona. Goring no és tan agradós com Streatley, però és bonic, a la seva manera, i sap fer-se apreciar del visitant. Es troba més a prop del ferrocarril... Ho dic per si se us acut la idea d'anar-vos-en de l'hotel sense pagar el compte. Dia de bugada. Peixos i pescadors.

Però el pobre pescador que havia sentit el rossinyol de bo de bo, digué: -Sona molt bonic, i és molt semblant al de bo de bo; però hi manca alguna cosa, no quina. El rossinyol de bo de bo fou bandejat del reialme.

Després tiraren el pa a l'aigua, i un d'ells digué que «el nou era el més bonic, perquè era tan jove i tan bell». I els vells cignes decantaren llurs caps i li feren homenatge.

Ja el dic jo que ens ha ben polit, en Panxampla. -Que et creus què és cosa d'ell? N'és pas tan llarg. D'en Basi pu, que és més murri que bonic. ¡I ara, Cerd

-A mi em plauen molt, els matins- diu. ¿I a tu? -Alguns matins em van . Altres... no són tan pacífics. El nen no comprèn l'excepció. Aixeca els ulls amb una mirada incerta, vaga i diu: -Em plauria de morir un matí! És tot tan bonic, ara! -Bo, potser moriràs així, si el teu pap

Tot caminant, don Gaspar ha anat a raure davant mateix de la gàbia del tigre. La bestiassa ferotge ronca, ajaguda impúdicament, i fent amb els llavis un moviment d'orgull instintiu. -Que és bonic! exclamava el professor. ¡Quina majestat!