United States or Azerbaijan ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els viatgers, embolcallats en pells blanques d'Astracan, passaren a prop de nosaltres quan ficàvem el peu a l'estrep; no vaig descobrir sinó el llarg bigoti castany d'un d'ells, i sos ulls negres, d'una vivacitat singular. Els viatgers entraren a l'hostal. El palafrener tenia els nostres cavalls a la mà; va desitjar-nos bon viatge i deix
Res de més original que aquella escena. La volta cantava. Sperver, així com he dit, alçava l'anap; entonava la tonada del burgrave Hatte-el-Negre: Jo en sóc el rei d'aquestes muntanyes! Mentrestant la rosada vermella de l'Affenthal tremolejava en cada pel de son bigoti. En veure'm, es va interrompre, i féu, tot estenent la mà: -Fritz, la teva presència ens mancava.
-Vès! digué Sperver, -si no m'enganyo, són aquella gent de Friburg. Ens han seguit de prop. -Poc t'enganyes: són ben bé ells. Reconec al més jove per son cos altívol; té perfil d'àguila i porta el bigoti a la Wallenstein. Ells van desaparèixer per una galeria lateral.
-Oidà! va fer en Joan amb vivesa. Obrí la boca per a lliurar un sospir ple de suavitat i dues llàgrimes fugiren de sos ulls, a amagar-se en el bigoti sedós que ombrejava son llavi immòbil de sorpresa. Rodós! En aquella parròquia va trobar en sa infantesa el bon capell
En Panxo Manxiula és alt i escardalenc; té l'ull negre, la cara magra i de color de poma cuita, el bigoti gros i les celles molt amatades; és lleig i els cabells li cendregen; però ¿quina noia no es fondria per ell, al veure'l amb aquella cadena de rellotge tan gruixuda, amb aquell llampegar d'anells als dits i amb aquella pallola de xipixapa, que li costa vint-i-dos pesos or ? En Garet comprèn que no hi hauria lluita possible contra aquell rival.
Usava un bigoti també roig, espuntat, aspre com fils d'espart i retallat arran de boca en forma de dos raspallets. De lo restant de cara anava afaitat.
Surt el nuvi, després sa mare, tota enternida, el pare panxut i crespat de bigoti, i tots avergonyits, passen de pressa i silenciosos entre els centenars d'ulls que se'ls miren adaleradament per no perdre cap detall de les cares, vestits i joies. ¡Mira la mare, quin vestit tant bo que porta! Quina blonda! Tot és seda! ¡Aquest vestit al menos costa dos cents duros!
Fins el mestre, aquell home de frontalera arrugada, bigoti clar i nas recte, sempre pessigat per lents d'or, semblava sentir l'enlluernament de aquell dia i en passar pel davant d'un llitet del recó, on hi ha nens, va aturar-se i digué, acaronant-ne un: ¿Com te dius? -Nen!... ¿Com se diu ton pare? -Papà!... ¿I ta mare doncs? -Mamá!... ¿Quants anys tens? -Sí, senyor, doncs. ¿D'on ets?
Penseu bé el que significava donar-se al dimoni en aquella situació i en aquells paratges. I en Quimet s'hi donava de tot cor. Ell, almenys, ho afirmava així, i cap dels actes d'en Quimet ens autoritza a posar en dubte la seva sinceritat, com no sigui la dèria comprovada de fer honor al seu bigoti herètic. De tota manera, el diable feia el sord a les formidables invocacions del tràgic bosquerol.
Era el mateix que en vida, més esquàlid, més marcit de cara, amb una rostollada de pèl negre que li cobria les galtes i el mentó, i el bigoti herètic espantosament esborrifat. Davant l'esglai de la seva cunyada, romangué quiet, enciriat, mirant-la de fit a fit amb aquell relleix sarcàstic que el distingia de tothom.
Paraula Del Dia
Altres Mirant