United States or Micronesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


I mentre feien camí, veieren un gran aucell, molt lleig de veure, el qual ha nom grif. Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, i rabiós, que pareixia que els volgués devorar. Havia nom grif per ço com era meitat aucell i meitat bèstia. Tenia la boca oberta i els ulls oberts, i bufava. D'on, els monjos a l'abad amb gran temor digueren: -Pare, com ho farem, que semblant nos és que ve una mala bèstia alada per devorar-nos? L'abad els diu: No hajau temor de res. Déu ens ser

Quan fou hora de tornar al corral, al crit del pastor tots los bous alsant llurs caps s' anaren arremadant menys un que, sort á las veus y crits d' aquell, no se movia d' hont era flayrant la terra ab perfidia. Irat lo pastor s' hi va atansar un xich y trobá á la bestia tan atareyada gratant la terra ab las potas davanteras, que ni esment feu d' haverlo sentit vindre.

-Aquest no és bèstia; és un amic que va amb mi. -Sempre en teniu una al pap per dir. -Al cap d'all

Fora les estones que la necessitava perquè li aguantés la pota d'una bèstia o li abrandés la fornal a cops de manxa, no la deixava moure de la banda del darrera del casalot on vivien. De comprar la minestra de cada dia se'n cuidava ell mateix; si al cap de la setmana havien de proveir d'arròs o fideus, aprofitaven el moment de sortir de la missa matinal.

La consciència havia ressucitat: la bèstia humana era ben atuïda i podia en Montbrió reptar-la i burxar-la impunement.

Del que estic segur és que molts dies m'hauria complagut si ell hi hagués mitjançat. Però un hom, sovint, no gaudeix el que se li fa avinent, i nosaltres maleírem, de moment, aquella bèstia en lloc de regraciar-la.

Qui no havia sentit a parlar, per exemple, del cavall Goliat, aquella bèstia puntosa que havia desencallat un carro que quatre mules no havien pogut treure de la fotja, i que s'era mort repentinament a causa del violent esforç després d'haver fet guanyar l'aposta al seu amo?

Fetes totes aquestes operacions, que són bastants per fer caure en basca l'home de més valor, paren les converses, i no sentiran altra cosa que el sanguinari xerigar dels ganivets trinxant la carn. -Com va, això? diu el senyor Gervasi, que és bastant fresseta. ¿Sap- diu la mocadera -que aquesta bèstia és molt grossa? -Cent i deu- respon el marit.

Al cap de cinc minuts d'oir-ho, un hom no se'n recorda, i si se'n recorda és perquè no res més al cervell. El que fan és fastiguejar-me amb llurs parleries. Vejam per què no havia de cuitar, i ens en aniríem tots a dinar! Ben pensat, no estic gaire segur que aquella bèstia de l'ull fred i vidriós no tingués bon sentit.

-Si no és més que això, no cal que t'escarrassis, perquè és lo que ha succeït sempre. Mes ja entenc el símil: vols la força bruta per a la bèstia, o sigui per a la naturalesa, i el treball intel·lectual per a l'home.