United States or Montenegro ? Vote for the TOP Country of the Week !
I, aclatant-se al bell costat de la palanca, va posar-hi, a l'entrada mateixa, la ferramenta que havia entrat a cercar a casa seva poc abans. -Ja ho tenim a punt- va fer tot d'una. I es va retirar algunes passes i va entaforar-se entre l'espessor d'un barder. La quietud era immensa.
Un bell jorn, doncs, tots s'eren asseguts a la bella vora de l'Eufrates a l'entorn de tres monjos qui tot just arribaven d'un viatge de meravelles. Havien volgut anar a veure el Paradís terrenal fresc oasi del món, qui encara deu estar en flor i en son primaveral efluvi. La flora genèsica creix davant Déu, creix encara, immensa salvatgement i sense fi.
Això Harris no ho sabia, i proposà, com el millor partit que es podia pendre, tornar a l'entrada i recomençar el passeig. Això últim fou acollit sense entusiasme, mentre que la proposta de tornar a l'entrada va obtenir la unanimitat. Es posaren tots en marxa darrera de Harris, justament amb direcció oposada a la precedent. Passaren deu minuts i es trobaren al bell mig del laberint.
Escolteu la cosa que em va dir la Lluna. «He vist el cadet esdevenir oficial i posar-se per primera vegada son bell uniforme; he vist la noia amb son vestit de ball, i he vist una reial núvia delectant-se amb les seves robes pompàtiques; però mai no he vist una delectança major que la que ahir vaig veure en un infant, una neneta gran, de quatre anys. Portava una túnica nova, blava, i un capell de color de rosa: acabaven tot just de posar-li una cosa i altra, i els circumstants demanaven llum. La Lluna, que resplendia a través de la finestra, era de claredat massa defallida: necessitaven quelcom de més brillant. La neneta estava tan enravenada com qualsevol nina, romanent amb els braços apartats del vestits, i amb els dits de la m
Aquest és un món imperfecte, mesclat de dolor i d'alegria. Potser que hi hagi un pais millor, on els sillins siguin fets de l'arc de Sant Martí i plens de núvols. Al món que som, la cosa més senzilla és acostumar-se a les coses dures. Recordeu el sillí que compràreu a Birmingham? Era dividit pel bell mig, talment com un parell de ronyons.
Damunt d'un camp blader segat, es fa la fira. El rostoll és aixafat per la gentada. Al bell mig del camp hi ha una enramada de vern, que aixopluga una taula, on hi ha dos càntirs d'aigua, una ampolla treballada de vi rogenc i una altra d'aiguardent; sis paquetilles de cigarretes sense encetar i un vas ple de caliquenyos i quatre ampolles de gaseosa.
I anant així, un bell dia aparegué a sos ulls un gran núvol, i l'abad digué: -Coneixeu, fills, aquell núvol? És aquella illa on fòrem l'any passat i hi festivàrem el Dijous sant. I és aquella on s'est
-Ah! ah!... Ja us he atrapat!... Falleu el rei! falleu l'as!... I aquesta, i aquesta altra... Ah! ah! ah! Un altra clavilla, mestressa! Això us ensenyarà, una vegada més, a fer-nos bocades dels jocs de França! -Senyor Cristià, no teniu consideràcions per al bell sexe. -Al joc de cartes, un hom no deu respectes a ningú. -Però massa veieu que no hi ha lloc per a més.
No sé com ni en quina ocasió en Busqueta esdevingué el meu company. Era simpàtic, en Busqueta; sempre tan gosat, tan ponderatiu, amb aquella endimoniada fantasia que s'abrandava per un no-res, com una gatosa seca en contacte d'una cerilla encesa. A mi ell m'admirava perquè sabia matar les perdius a vol. De bell antuvi ja volgué conduir-me allí on, segons deia, realitzava veritables carnisseries.
La primera vegada que cadascuna de les germanes s'havia alçat aigua amunt, tot havia estat delectança, de tantes coses noves i belles que mirava; però ja més gran, i en llibertat d'anar on li plagués, cadascuna esdevenia indiferent i enyorava casa seva: passat un mes, si fa no fa, totes deien que, al capdavall, llur palau a la fondària era millor que tot: era de tan bell estar!