United States or Democratic Republic of the Congo ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tom decidí que ara es faria independent de Becky Thatcher. Amb la glòria n'hi havia prou. Viuria per a la glòria. Ara que ell era una persona assenyalada, potser voldria fer les paus. , que ho provés: ja veuria com ell podia ésser tan indiferent com d'altres persones. Al cap de poc, ella arribà. Tom pretengué que no la veia. S'alluny

Molt de temps després d'això (no haurien pogut dir quant) Tom digué que els calia caminar sense fressa i parar l'oïda per sentir els degotissos: necessitaven trobar una font. En trobaren una al cap de poca estona, i Tom digué que era hora de tornar a reposar. Tots dos estaven cruelment fadigats, però Becky digué que creia que podria anar una mica més enllà. La sorprengué d'oir que Tom era d'un altre parer: no podia capir-ho. S'assegueren, i Tom plant

Cap resposta, només que sanglots. -Becky... féu ell en so de defensa; -Becky... no voleu dir-me res? Més sanglots. Tom es tragué son joiell principal, un pomet de llautó, del cim d'un ferro de llar, i el pass

No hi heu fet cap marca! -Becky, he estat un ximple, un ximple! No se m'ha acudit que calia fer el camí de retorn! No, no puc trobar el camí: tot est

Tots dos contingueren llur alè i pararen l'orella: se sentia un so com de crit llunyà, desmaiat. Tom va fer-hi resposta immediatament, i, dant a Becky la , començ

Una de les raons per les quals el magí de Tom havia anat desempallagant-se de sos íntims mals de cap era perquè havia descobert una nova i transcendental matèria d'interès. Becky Thatcher havia deixat de comparèixer a l'escola. Tom lluit

Tot seguit, mentre alçaven l'àncora, Tom digué a Becky: -Escolteu: jo us diré quina cosa farem. En lloc d'anar a casa de Joe Harper, ens enfilarem pel turó i anirem a raure a casa de la vídua Douglas. Tindr

Començaren de passar un corredor, i l'atravessaren en silenci per molt de temps, mirant a cada nou forat, per veure si trobaven quelcom de familiar en el seu aspecte; però tots els eren estranys. Cada vegada que Tom feia un escorcoll, Becky sotjava la seva cara en espera d'un senyal encoratjador, i ell deia alegrement: -Oh! Molt be! No és aquest, però hi arribarem una mica més enllà!

-La vostra Becky? -- féu ella amb un esguard astorat. -No ha passat aquesta nit a casa vostra? -I ara! No!

Tom es tragué quelcom de la butxaca. -Us recordeu d'això? va dir. Becky gairebé va somriure. -És nostra coca de noces, Tom. -. Voldria que fos gran com un barril, perquè no tenim altra cosa. -Vaig deixar-la de banda a la forada, Tom, perquè poguéssim somniejar damunt ella, com la gent gran fa amb la coca de llurs noces; però... ser