United States or Andorra ? Vote for the TOP Country of the Week !
-La llet de mare no es pot vendre, perquè no és nostra ni de la mare: és del fill! ¿Ho enteneu? ¿I per què no criava la senyora de Barcelona? -No volia criar, senyor metge! Ja li diré!
A Horta, bonich poblet del entorn de Barcelona, hi havia en lo temps antich, un convent nomenat de Sant Francesch, y per sas almoynas y benifets los frares que l' habitavan se tenian guanyada la voluntat de tots los pobles vehins. Entre aquells un n' hi havia qu' era el que mes admiravan y volian fins los mateixos frares. Se deya aquest bon religiòs, Salvador.
La família de fora rep un despatx que diu: «El noi gran malalt , la noia gran morta ...» i surten pels carrers del poble escandalitzant que a Barcelona a cada casa se'n moren dos. De fora arriben despatxos a centenars cada dia, dient: ¿Notícies? -Puja? -Baixa? -Quants avui? -Puc venir? -Heu tancat?
De tal modo és característic aquell tros, que els capellans i els camalluents no es fan estranyar en cap carrer de Barcelona, i, posats allí a passejar, se converteixen en gent inverossímil que sembla que ha errat el camí.
Altre motiu de canvi de vida era la curta temporada que anyalment passava la família a Barcelona.
A la hivernada, els senyors de Barcelona es disputaven la companyia d'en Carxofa. Els del poble, així que volíen quedar bé amb algun personatge, el confiaven a les seves mans.
Al mateix temps baixa, amb ells, gent que vénen a vendre pollastres, forcs d'alls i cebes, pebrots i tomàtecs, esbergínies i ous i fruites. Al sortir el sol, varia, no minva, el gènero de transitants, que allavors, per lo general, no van de Gràcia a Barcelona, sinó de Barcelona a Gràcia.
Vet aquí que enfilaven pel carrer d'en Pau Clarís fins a arribar a la Gran Via, i es deixaren caure en aquell amable establiment, que, diguin el que vulguin, és el millor de Barcelona dintre del seu ram.
Un matí del mes de febrer, que feia molt fred i hi havia a Barcelona no sé quina mena de passa, la mare de Paulina Buxareu, després d'una curta malaltia, morí, relativament jove encara. El seu gendre es port
Crec, i això puc dir-ho sense cap escrúpol, que el periòdic complia amb el seu propòsit d'ésser humorístic i llegit per tothom, sense temença de trobar-hi el llegidor més pulcre un mot ofensiu en cap concepte. I exposat breument l'historial d'UN TROS DE PAPER, deixo enllestida la meva tasca. Hi ha afició, a Barcelona, a partir les coses en quatre.
Paraula Del Dia
Altres Mirant