United States or Jamaica ? Vote for the TOP Country of the Week !
Era ella, era Berta, serenament recolzada en la barana. -On vas? li digué. -Tampoc vols dormir? -No. No puc. He sentit com obries el balcó, i he vingut a veure què et passava. -No res. Gairebé cada vespre surto una estona a orejar-me. M'agrada.
Si m'hagués figurat que es goig més gran que podíeu haver-ne era de llençar-los as carrer, jo mateix us hauria obert es balcó i us hauria dit: «¡Apa, divertiu-vos! tireu bateiada!» Però vós no els heu llençats, sinó què n'heu feta una obra bona. Que no ès més bonic, encara, això? -De veres, Temme?... Tu m'ho aproves? -I com heu pogut dubtar-ho un sol moment?
Això l'hi diu perquè el veu al costat del seu soci, i recordant que a tots dos els agrada arreglar l'Espanya , ja tem que no prestin a la funció tota l'atenció que es mereix. -A mi se'm fa tard- s'atreveix a dir el nebot. -Ca, home!... mig quart de nou... El nebot es queda. -Fa calor! diu un altre convidat. -Quan el noi acabi obrirem el balcó; no s'espantin. -Veiam, veiam què serà?...
Mira al balcó. -Quina solellada i quina calor! Sortir! ni que m'arrosseguessin! Dolça caseta meva! Un sospir de felicitat. A dos quarts de dues, el marit troba la muller traient-se el capell. -Com! has sortit? -Sí, una mica. Cap all
Fritz no tenia sinó una idea: -On és ella? A cada casa, es decantava, com si la petita Súzel hagués hagut de mostrar-se al mateix segon. A cada balcó, a cada escala, a cada finestra, a cada torre, que fos rodona o quadrada, voltada d'un cep o tota nua, aturava una mirada, tot pensant: -Si ella hi fos!
Que n'és de dolç aquell temps de la vida de noi!... Vida petita que juga un noi petit entre parets ben calentones, mentre la pluja cançonera de l'hivern bombolleja en la barana del balcó... Al de fora sempre hi fa sol, dies atemperats que riuen en jardins flonjos de sorra... sense aire... Oh, l'aire... que els en hi fa de por a les mares!...
Paraula Del Dia
Altres Mirant