United States or Marshall Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


-, senyor Kobus. -Espera. Cal que vagis també a casa de David, el vell rabí, i que li diguis que l'espero, pels volts de la una, a pendre cafè. I ara cuita! El brivall baix

Ben aviat es féu sentir un gran aldarull a baix, a la sala; tot el poblet, homes i dones, envaïa l'hostal. Al mateix instant, Schneegans entrava, portant una botella de vi blanc i dos vasos, que deix

Al cap de poc s'allunyaren. Tom comandava, Huck tenia el rem de darrera, i Joe el de davant. Tom estava al mig de la nau, amb celles ombrívoles i braços closos i donava les seves ordes amb un murmuri baix i ferreny. -Orseu, i ajusteu-la al vent! - , senyor! -Ferma, feeerma la nau! -Ja n'està, senyor! -Amolleu-la un punt! -Ja està, senyor!

-Sigues bo: sentes?... Sigues bo... I mossèn Esteve va llançar alguns sospirs. Tothom restava mut... tothom tenia clavada la vista en la del capellà. -Els sospirs de la mort- va fer, de baix en baix, el metge. Va acostar-li als ulls un broc encès de la llumenera, va contreure, com malgrat ell, els llavis en un nou gest de mal averany, i va fer un senyal al vicari, que havia acudit a corre-cuita.

SIR TOBIAS (baix a sir Andreu) Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que segons les lleis del duel, això és necesari; però m'ha promès, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us far

¿L'hauria fet anar el cop que rebé en llançar-lo feia poc? ¿Com explicar-se el fet, altrament? George no ho sap pas, però és el cas que havia anat i ara marcava les nou menys vint minuts. George el va agafar i baix

-Quin ploure!-exclamà, estremint-se amb la sobtada tremolor d'una esgarrifança. -Es sa mar de dalt que cau sobre sa de baix- va dir en Vadó.

Ben tost se sentia a baix una veu dolça. Després una remor de fusta trepitjada. Més tard la veu s'aclaria i el trap-trap d'un cos pesat que puja l'escala s'an

El monter assegut al caire de la taula, amb les llargues cames creuades, va mirar-me i va dir: -Aquest matí, tot davallant de l'Altenberg, seguia el camí ensotat del Nideck. La neu hi era espadada damunt les vores... Jo caminava sense pensar en res quan un rastre va atreure mos ulls: era pregon, i agafava el camí de baix; havia calgut de baixar el talús, i després tornar a pujar a l'esquerra.

Finalment, arribaren les cinc. El parent d'En Pepaito baix