United States or Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Què importa que els venguin a tatx! ¿Per ventura cap gràcia dir: aquest meló és bo, després d'haver-lo tastat? El fet és conèixer-lo de part de fora. Mes ai! són escassos. Jo els admiro aquests homes, de qui el públic en fa poc cas, sempre que en trobo un.

»Escolteu! si el rei no fos tan bo, tan ple de paciència, ja fa temps que hauria fet vendre les vostres barraques, i aleshores veuríem si els sants del calendari us en bastirien de noves.

En Biel, que no el perdia de vista, va sentir fred al cor, notant que l'esglai li segava les cames. -Sigues bo: sentes?... Sigues bo... Prou tenia raó d'esglaiar-se, en Biel. Tanta raó, que encara el senyor metge no havia aixecat el cap, quan els ulls del sacerdot varen esdevenir vidrosos, el seu bleix va afeblir-se més i més, i la moradura dels llavis va enfortir-se.

I el pobre d'en Biel plorava i reia com la campana, bo i aclofant la testa als designis de Déu i acceptant resignat aquella nova prova.

L'auto féu uns espetecs com si estigués enrabiat i En Martí va pujar l'escala bo i llegint una carta que la portera va donar-li.

Els cors sagnaven reflorits de l'amor perduda. -Tecla polida!... Tecla bonica!... ¡torno a ésser bo!... estima'm, mira'm! ¡Si no em mires sóc mort! -Andreu! fill meu! ¡dos fills donaria perquè tornessis a ésser bo! va dir la dona abraçant-lo fortament. Després l'Andreu va romandre dret i amb els ulls fits al cel i els llavis immòbils...

Mirin-se; la química, la fotografia, l'electricitat, són avui dia grans dominis de la intel·ligència humana; estudiades les seves lleis respectives, l'home les aplica amb tota seguritat. Mes, ¿hi ha regla encara per a distingir el meló bo del dolent? Ai! en aquest terreno tot és miserable empirisme.

Com un esperitat va esmunyir-se cap al fons, pel barranc, per a salvar-la i recerar-la i assegurar-li cuitosament que ell l'estimava, que havia arribat a aquells topants perque la boira l'emparés, esborrant-li la cara, que sempre se la sentia com amarada de vergonya, i després dir-li que no fes cabal de l'amenaça, que ell era un covard, ben mirat i que en Patllari li havia donat un remei per a ésser , ben , no fer por a ningú i ésser estimat de tothom, fins d'ella!

-A Escòcia sempre plou- digué George. -Hi vaig estar tres setmanes l'any anterior, i mai el temps no era eixut, ni una sola vegada... Res, doncs, d'això. -A Suïsa el temps és bastant bo- digué Harris. -Elles mai no aprovarien la nostra marxa a Suïssa, anant tots sols- vaig dir jo. - sabeu el que va passar la darrera vegada.

I així com en la vida quotidiana tot ho veieu amb ulls primaverals i tot vos apareix bo i excel·lent, ¡fins el substitut Florenci!, en la ficció d'art vos habilleu amb vestiments pessimistes.