United States or Cameroon ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Això és molt bo!... Si ho me'n vaig al quint pis... -Tanoca! Allí que ningú et veu. -Noia!... jo em trec els guants per aplaudir -Pobre de tu!... Torna dem

-Que va de bo, cara de pomes agres? va dir després d'un llarg silenci. ¿Que et creus que m'has llogat per bastaix? ¿On ès, sa soldada que em dónes? Tota sa tarda m'hai estat endarnegant, rema que remaràs, i, ara, ¿no m'hai de divertir com a persona? -No, no pescaràs, amb es meu ormeig- va contestar en Canari arreplegant el volantí i posant-se'l entremig de les cames.

Sigui com sigui, els gats d'aleshores fugiren. Potser l'ou els va enutjar: em va semblar, en pendre'l, que no era gaire bo. I novament me'n vaig anar al llit, pensant que havia acabat l'assumpte.

BASSANIO Mon amic més volgut, l'home més , i el cor més prompte, el més incansable en els favors, un home en qui brilla l'antic honor rom

-Tant de bo! i va esclafir un plor que feia fredat. El metge prov

Llavors les emprengué amb George. ¿Per què vagabundeja tot el dia i ens deixa sols a arrossegar a contracorrent aquesta feixuga parroquiana? ¿No podria treballar una mica i tenir lliure el dia per passar-lo amb nosaltres? ¡Vagi al dimoni la seva banca! ¿Que hi pot fer res de bo, allí? A qualsevol hora que jo m'hi hagi escaigut, mai no l'he vist treballar.

-Em sembla que a ses teues mans pot durar molts anys. Encara ès a mitja vida, i sa construcció ès bona: roure i estraig... res de ferro. Va . Jo, de tu, el compraria. -Bo!... I bastar

Un, tan sols, dels marrecs, el fill del senyor metge, va gosar acostar-se al foraster durant una estona de descans, bo i ensenyant-li, primer, per via d'assegurança, l'estampa dels escapularis que duia. -Que no en tenes, tu? va preguntar-li. -Mira- va fer en Galderic, ficant-se la m

En Cadernera brandava el cap apesaradament. -Això ès temps de bruixes- mormolà. -Perquè? -No : sempre ho hai sentit a dir. Ses barques van Ramonet, Ramonet, quina paret toques. Si les encamina s'àngel bo, no es perden; però... És quan hi ha més desgràcies.

-Cap a la peça, Tanu? -Què s'ha de fer! -Fa bo de veure la cullita... és bona, és bona!... - que hu é! -I la Roser que fa? -Va fent.. Adeu... adeu! i el pare de la Roser s'esmunyia tot seguit, amb la bota penjada i l'aixadó al muscle. Les dones mai no van poder escometre la mare de la Roser.