United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Bé, no... trobo que no l'és. -I jo també ho trobo, Huck. Una sola ampolla vora de Joe l'Indi no és prou. Si n'hi hagués hagut tres, hauria estat prou embriagat, i jo ho hauria fet. Hi hagué una llarga pausa de reflexió, i després Tom digué: -Mireu, Huck: no ho provem més, això, fins que sapiguem que Joe l'Indi no hi sigui. És massa espalmador.
Al sentir aquesta resposta vaig abaixar el cap sense ganes d'afegir un mot, perquè sé que les obres de pietat que no es fan a cor dolç són encens per al dimoni; més no poguí evitar que els ulls se m'enlloressin. L'avi Mauva replicà: -Jo tampoc no hai promès res, Saura; però, quan es bon blat s'ajeu de ple, no vull ésser s'espiga buida, que s'alça dreta en mig des camp. Penseu-vos-hi bé, Saura.
De guants, pomades, camises i corbates, tal volta podríem adquirir-ne, perquè un parell de dotzenes de botigues de cada mena, bé les trobaríem obertes, encara que fos menester, per això, recórrer tota la Rambla. Lo que encara no s'ha perdut del tot, són: beta i fil, redolins, llimpia-botes i coses així.
Desitjaria veure Miller aferrant-s'hi. -Oh! i jo! Digué Joe. -Bé, faig la juguesca que Johnny Miller no podria ni tastar-ho. Només que fes una flairadeta, a ell l'en deixaria convençut. -En bona refè, Joe. Escolteu: em plauria que ens poguessin veure, els minyons, ara. -A mi també!
L'obra d'ensenyament és la que hem celebrat avui. Nosaltres hem de procurar fer el bé a les ànimes del purgatori i conduir totes les nostres accions pel camí recte, perquè després de la mort el nostre esperit no fugi com el d'aquests desgraciats.
És universalment veritat el que diu Sòfocles: La persuasió del mal camina amb passa ràpida. perquè el camí que ens duu on volem és llis i pla; i la majoria volen el mal, per inexperiència o per ignorància del bé.
El nen perd aquell estat contemplatiu i esdevé el nen que era. -No saps que bé s'està, ara, al jardí! ¿Què no t'agradaria, de venir ara amb mi a jugar al cricket? Hom no va anar al llit amb aquesta idea; pero, anant les coses com van, sembla un programa tan bo com romandre al llit despert i desesperat. I hom accedeix.
Aquesta és una malícia pròpia dels lectors, que ja em té escarmentat. Solen llegir un paper i el llancen dient: ¡Quin fàstic, ja ho sabíem això! Si vostès ho sabien jo també, i en prova d'això ho escric abans que vostès m'ho hagin dit. Bé; enraonem-s'ho això de l'any nou. Què hi creuen vostès? Jo no.
-És ben estrany- diu, tot desencaixant els seus rems dels vostres, la vigèsima vegada, en cinc minuts. -Quan sóc tot sol, vaig d'allò més bé!
I totes varen desfer-se de les mans, corrent cap allí com unes daines, per a veure aquell bé de Déu. -Què ve o no ve? va dir-me en aquell instant, tocant-me lleument l'espatlla, el senyor formal que tornava a passar per all
Paraula Del Dia
Altres Mirant