United States or Nigeria ? Vote for the TOP Country of the Week !


Entretant l'Andreu s'havia aturat com els bous que no senten el fibló de l'agullada.

Frederic Schoultz, magre, descarnat, després d'haver gronxat ben la seva bola, acabava de llançar-la; la bola rodolava com una llebre que s'engega entre el matollar, i Schoultz, amb els braços en l'aire exclamava: -La bitlla major! la bitlla major! quan Fritz, aturat darrera ell, va fer una riallada, tot dient: -Ah, bella jugada! vina, que et posaré una corona al cap!

-Deixa'm acabar... ja veuràs. En sentir aquell crit el comte s'havia aturat, amb els ulls fixos, les galtes esblaimades i el cap inclinat cap endavant, com un caçador que sent venir l'animal. Jo seguia escalfant-me i pensava: ¿Què trigar

Si hom vol aturar-se amb un cotxet així, ha d'anar al lloc destinat expressament per aturar-los, i, up cop allí, ha de romandre aturat. No es pot creuar el carrer amb ell. Si el que el porta o el nen viuen a l'altra part, això no és compte de les ordenances. No és permès de deixar aquest cotxet enlloc, i solament se'l pot dur a determinats indrets.

Arrupit dejús els abrigalls, sentia caure la neu al seu damunt que de tant en tant s'espolsava. Estava desficiós glatint per arribar a la matinada. I el temps semblava que s'havia aturat i que la neu havia fet pacte de caure eternament.

Sperver s'havia aturat davant d'una porta obrada en forma d'embut entre dues torres, i tancada per una reixa de ferro. -Ja hi som! va exclamar, tot decantant-se damunt el coll de son cavall. Va agafar el peu de cérvol que feia de trucador i hom sentí al lluny el so clar d'una campanada.

La processó s'havia aturat, escoltant i comptant silenciosa aquells tocs solemnials. -És toc de combregar -va dir una veu. -L'últim combregar de Girona! -exclam

¡Les hores passaven amb tanta calma que fins semblava que el temps havia mort! ¡que tot era aturat per sempre! A la fi llustrejava: els estels s'anaven apagant, apagant com si tinguessin por d'enlluernar-se amb la claror del sol! ¡I cada estel apagat, un grill emmudia i naixia una gota de rosada! ¡Misteri de la nit ple d'encís i bellesa!

En fi, cal no fer-se il·lusions. Si per atzar s'hagués aturat, força millor. N'estarem més contents; i si ha anat caminant, tant se val, no n'estarem descoratjats!... Anem, una tongada de galop, hop! hop! Fox!

George, val a dir-ho, ha pensat molt en sa tia durant el nostre viatge. Li ha escrit una carta diariament, i des de cada ciutat on ens hem aturat li ha enviat un obsequi. Penso que exagera una mica, i així li ho he dit mantes vegades. La seva tia trobar