United States or Jersey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Les dues meitats d'una poma no se semblarien tant com aquestes dues criatures. Quin és en Sebastià? SEBASTIÀ (mirant a Viola) Sóc jo aquell d'allí? No he tingut cap germ

El meu cor xic, la meva ànima xica, es sentien estemordits, dissolts i contaminats per aquell son eternal. Qui no les ha vistes, qui no les ha meditades, no podria pas imaginar-se el respecte que infonen aquestes extenses suredes inhabitades, monòtones, sense ocells, sense aigua, sense remors. Ofeguen tot pensament lleuger.

Altres vegades he somniat extravagàncies tan palpables com aquestes i, després, en despertar, pensava: «que no ho coneixies, animal, que no podien ésser sinó un somni

Somniejava encara aquestes coses, i sentia ja l'aire viu que em feria el rostre perquè ens acostàvem a l'eixida de la gorja, quan de cop i volta un reflex rogenc pass

Aquestes paraules varen encoratjar-lo en gran manera.

A la noia li vaig demanar si no trobava que el vent bufava fred, i digué que ho havia comprovat a les cantonades i encreuaments dels carrers. Aquestes preguntes no vaig fer-les una darrera l'altra, tal com van escrites: les barregí amb la conversa; i ens separàrem com a bons amics.

Harris: -No hi ha res millor, abans del desdejuni, per a fer gana: aquest ha estat sempre l'efecte que m'ha produït. George: -Si el bany ha de fer Harris més voraç, en protesto. Ja és bastant fatigós arrossegar les seves provisions de boca: si aquestes han d'augmentar-se, aleshores...

Va semblar que aquestes paraules li fessin impressió, a l'ànima del vell caçador furtiu; va baixar el cap i la seva cara va pendre una expressió consirosa. Pujavem aleshores per les costes boscanes que separen el miserable poblet de Tiefenbach del castell del Nideck. Havia arribat la nit.

Al sentir aquestes paraules, en Pau, que s'esperava un compliment, va tornar-se més groc que una metzina, va abocar-se a l'olla, i, ventant amb la m

En Melrosada encara no ha tornat en si de totes aquestes emocions, però la tia Paulina ja ha abandonat la cambra i ja és al corredor, don Gaspar li va al darrera cridant: -Paulina!... Paulina!...