United States or Burkina Faso ? Vote for the TOP Country of the Week !


No hi hauria manera d'expressar la noble simplicitat de la jove castellana en donar aquestes ordres. Si la distinció sembla hereditària en certes famílies, és que el compliment dels deures de l'opulència eleva l'ànima.

-Vejam, informa'm un poc de les teves atribucions: que sàpiga ben quina mena de personatge és el meu marit. -Doncs, mira: jo, com a degà, presideixo la Junta Directiva; sóc el representant del Col·legi en tots els actes i contractes; en la festa anyal sec en lloc preferent... -, totes aquestes funcions són massa ensopides: caldr

De pendre-us els diners ja en saben; però presenteu-vos-hi amb un xec, i us el retornen ple d'inscripcions com aquestes: «¡No hi ha fons!», «¡Informeu-vos de la persona que enviaVoldríeu dir-me a què treu nas, tot això? Poc sabeu la pila de viatges que m'han fet fer. Dues vegades, la darrera setmana! Però no estic pas disposat a suportar-ho més temps, i retiraré el meu dipòsit.

Aquestes traspuaven pels carrats finestrons de les corts i per la gran boca de la pallissa, d'on eixia un cabiró aguantant una forma imprecisa que a mi va semblar-me un ocellàs noctàmbul. El Cerdà, indiferent a tota suggestió, familiaritzat amb les ombres i amb els averanys, va empènyer la porta forana, només ajustada.

-És un nom que pot obrir aquesta porta de nit o de dia, minyó; i ben vingut sigueu! Aquestes paraules eren ben estranyes per a la oïda del minyó rodamón, i les més plaents que mai hagués sentit. No pogué recordar que la paraula darrera hagués estat mai aplicada amb referència a ell.

En una exposició internacional de sabates? ¿Què es creu que són, aquestes sabates? una col·lecció històrica? ¿Ha sentit dir mai que hom tingui una sabateria i no vengui sabates? ¿Li sembla que he guarnit amb elles la meva botiga perquè faci bonic? ¿Per qui m'ha pres, a mi? Per un premi de ximples?

En aquestes arrib

I quina dona tant cofinera! estem a casa amb aquestes batolles! -Andreu- va cridar la Tecla com un esfinx que es desvetllés d'un sommi ¡Sento el marranxo que gruny, ves que la parriana l'haur

Un dels mariners, que sentí aquestes paraules, va esclafir una rialleta i digué: -Deixeu-vos fer alguns petons i abraçades, pubilla. Aquest ventet ès innocent, com una criatura i no crec que us encadarni. Deixeu-lo que us acaroni. Veieu que s'ès llevat de matí per dar-vos s'adéu-siau, mentres a terra tothom dorm. Rebeu-lo d'amic.

Hâan i Schoultz observaven aquestes coses i gaudien de l'admiració universal. Veieren al tombar d'un carrer, a la plaça dels Dos Bocs, l'antiga font, la Madame-Hütte de taulons d'avet, les barraques dels marxants, i la multitud arremolinada; tot això pass