United States or Eswatini ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Molt bé! exclamà, tot empipat. -Apa! Vinga el clau altra vegada! I tots ens veiérem obligats a posar-nos de quatre grapes per cercar-lo, mentre l'oncle, que romania dret sobre l'escala, grunyint, preguntava si era cosa d'haver-se d'estar amb aquella posició tot el vespre. A la fi, el clau fou retrobat, però el martell s'havia perdut. -On és, el martell? ¿Què n'hauré fet, del martell, gran Déu?
I no era jo sol que la sentia aquella cosa... El gos que de bon matí m'anava tant bé, no volia ja caçar ni a les bones ni a les males.
Aquella cançò de la seva covardia era el que més indignava a en Ricardet; vingué blanc de ràbia. I de cop, sentí que li fugien totes les temençes. Nedant, no, que no podria anar-hi a la Mare-Balena, perquè no en sabia, de nedar, però dins d
Allà, En Guim posava la cama amb tota la fervor que li donava aquella munió de gent guarida per tota la contrada, i a voltes, veia En Joanín guardant el ramat com cada any... Ara el veu que porta una arma, frisós de disparar a la fera que no surt, i En Joanín, es neguiteja i canvia el ramat de lloc tot sovint. Crida els gossos d'atura, petits i peluts, que ajunten el ramat escampat.
Aquella nova vida va refer el seu cos una mica malaltís, i una vermellor de poma acolor
Però, d'això a assegurar, com ho havia fet el secretari, que en aquella obra de sinceritat artística, d'honradesa literària, hi havia en Dordal trobat la causa de la seva mort, hi anava qualque distància. Res de dramàtic ni d'heroic s'havia revel·lat mai en l'existència, més aviat llisa que accidentada, de l'il·lustre literat.
Isabel era una dona d'aquelles a qui un marit vulgar, quasi bestial, egoista i sense gens d'esperit va assecar-li amb uns quants mesos de matrimoni aquella floreta dels divuit anys.
-Desditxat de vostè si arriba a guanyar! exclamà, per fi, el jove, veient que era inútil maldar contra aquella intel·ligència tan apàtica com obtusa, que sols semblava trobar energies dintre ses pròpies obcecacions.
¡Que extensa, que interminable era aquella sureda! Mai m'ho havia semblat tant. I la claror del dia anava minvant com si es desmaiés la tarda part d'all
La coincidència és tan persistent, que l'Adelaida comença de tenir raó. Aquella salutació que adreç
Paraula Del Dia