United States or Mauritania ? Vote for the TOP Country of the Week !


La fama que el senyor Batista per comprar galls, creix als ulls de la seva muller. A les poques hores tot el veïnat sap el preu i el pes del gall de casa la senyora Quima. la vigília de Nadal, dia esperat amb ànsia per la senyora Quima. Aquesta talla el cap en rodó al gall i el guarda per la germana de la dida del noi, que és una pobra dona que cada any va a buscar-lo.

I doncs, ¿quan te lleurà, de baixar a la cambra? -Ànsia, anem-hi tots dos, rondinairot: veniu- vaig dir. I, mig abraçant-lo, me l

Montmorency és coratjós, però la mirada del gat hauria glaçat el cor del gos més valent. Ni l'un ni l'altre van dir res, i, amb tot, era fàcil d'endevinar la conversa que tenien. El gat: -Volieu de mi alguna cosa? Montmorency: -No, no: gràcies. El gat: -No us estigueu de dir-m'ho, si és que voleu res: sigui el que sigui. No passeu ànsia. Em sembla que m'he equivocat. Em pensava que us coneixia.

Després d'altres exercicis, sense interès, eixiren tres jovencells espigats, joiosos, riallers i bellugadissos. El públic els va rebre amb una gran onada de goig. L'èxit era per ells, que tothom esperava amb ànsia.

No em sembla pas, doncs, que sigui hora d'adormir-nos, i de no passar cap ànsia per nosaltres, sinó d'escatir el que cal fer després de tot això.

-Ànsia, Marianna! quina matinada has feta petar! exclam

Quan no ens hem perdut fins ara, vaig pensar ¿què ha de venir, que ens tombi? Lo únic que em donava ànsia era la nit; però, en fi, la Santa Rita era valenta i el timoner entès: què molt seria!... Un cop lluny de terra, viràrem en popa i s'arm

Al cap de dos dies havia d'arribar el comte, i estava amb ànsia per saber la impressió que el seu treball li faria. Prou que ho veia, que havia de ser bona; però el mateix desig li encomanava el dubte... un dubte semblant al que havia sentit en altre temps quan amb tot i tenir l'assegurança que la Malena l'estimava, no li gosava declarar el seu amor, tement una revolcada.

Els homes feinegen pels prats i les dones fan el menjar per als garrins. Tot el poble sent l'alegria de veure el sol radiant i mira amb recel la nuvolada plomosa que roman quieta damunt la carena. La dona d'En Guim ànsia. La Tereseta tremola i prega i va d'un cantó a l'altre mirant tots els camins de les serres properes.

Gairebé al mateix temps, va sentir de la banda del poble un trepig somort i la veu d'en Biel que cantussejava de baix en baix, com feia gairebé sempre. Aleshores va fer algunes passes cap al punt d'on provenien els roncs, va cercar els companys a les palpentes, i va sotragar-los fermament. -Ànsia, minyons, que ja el tenim ací!...