United States or Finland ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els afortunats sons s'apropaven, i aviat tinguérem allà, quasi a tocar, la barca d'on sortien. Hi anava una tribu d' indis provincians que havien eixit a navegar al clar de lluna. ¿Voldríeu indicar-me- els vaig demanar -el camí de la resclosa de Wallingford? I vaig explicar-los com estava cercant-la feia ja dues hores.
El deliciós gaudi secret del pastor que anava a Granollers cada trenta dies, la silueta inconfundible de l'extraordinària noia ardida, el drama íntim dels dos rics sobtadament rics, són d'una sensibilitat, d'un gust, d'un fini gratíssims.
El patufet menut anava mig pas enrera, fregant amb son morricó llefiscós l'espatlla del company, el coll estiradet, com per a desgranar-li a l'oïda ses paraules... suau, caute, insinuant actitud com un petit Mefist.
Ara veuran en què consistia la seva admiració. Quan jo anava al col·legi dels Jesuïtes, vaig fer uns versos en castell
¡Que extensa, que interminable era aquella sureda! Mai m'ho havia semblat tant. I la claror del dia anava minvant com si es desmaiés la tarda part d'all
En sa companyia duien un estudiant encongit i greixós, embolicat amb un manteu ple de taques de tots colors i substàncies; i, per fi, el qui feia la capta anava vestit de dimoni inofensiu: cua llarga i banyes forrades d'estopa. Era un dimoni que semblava avergonyit o melancòlic.
Les senyals d'impaciència de la noia interromperen el bon senyor, que, comprenent que no anava pas bé, desvi
La vida de col·legi li omplí els primers anys d'una manera idíl·lica. Anava a unes monges de la Sagrada Família, que tenien un convent amb un gran jardí, no gaire lluny de casa seva i al bell mig de la Riera de Sant Joan. De bon matí ja la despertaven les campanes de Santa Marta, de Sant Just, de Sant Sever, del Pi, de Santa Maria i de la Catedral.
-Heu's ací el qui era un bell xicot fa una setmana, amb cabells rulls de natural- digué la senyora, parlant amb un particular to de veu que anava aixecant-se i donava a entendre que allò era una faisó de començar, precursora d'una tempesta. -I ara! Què és el que li ha passat? pregunt
D'aquell dia estant, en Ferràn visqué atuït. Sempre arrugava son front la petjada de pensaments que'l torturaven. Feia moltes de preguntes a sa mare. Perque no s'estranyés, deia que eren per tranquilitzar un amic que tot li deia. I aixís se sentia lliure de les espines dels escrúpols i cada dia anava a veure la Mercè quan ella eixia de l'estudi d'en Fèlix.
Paraula Del Dia
Altres Mirant