United States or Svalbard and Jan Mayen ? Vote for the TOP Country of the Week !
Al darrera la mossa, s'enfilava rost amunt, a tall d'avançada dels boscos del comte, un clap d'alzines de brancam retorçat i copa tofuda que, amb tot i llur majestat d'arbres centenaris, semblava que restessin aclofades sota el pes de l'estesa de núvols pesats i atapeïts que anava de llevant a ponent i de tramontana a mitjorn. Una quietud basardosa s'havia fet mestressa dels voltants.
Que s'hi aferru i amunt! Sant Pere no es planyegué pas a córrer i obrir sa finestra vermeia i au! trenat de bogues avall, que s'allargava, s'allargava fins a sa gola més fonda de s'infern. I va cridar: -Apa, arrapeu's as trenat, mare, que us pujaré. -I sa veia s'hi arrapa, i Sant Pere tira que tira, apuntalat de genois a s'ampit de sa finestra... tira que tira, i l'anava hissant.
Més amunt, encara, a Hurley-Weir, he pensat sovint que un hom, amb un mes de viure-hi, no tindria prou temps per anotar totes les belleses de l'encontrada.
El fum empès per un oratge manyac s'acarrerava cap a migjorn: tot aterrat, aterrat, tramuntava el turonet i es capbussava vessant avall cosa d'algunes passes, alxecant-se després cel amunt i esboirant-s'hi. La banda del nord restava, doncs, serena, i allí ens aclofàrem dintre la fondaladeta, entre el foc i un marge embardissat que ens servia de respatller i de paravent.
Els ocells, esquivats d'una feixa, volaven a una altra de més amunt o més avall, i tornaven a peonar entre les ravenisses, pellucant-ne la groga flor i les bejotes granades, que els tenien enllaminats.
Aleshores trescava rostos amunt com una daina per a aplacar les ires paternals, però l'endem
L'estiu següent els Buxareu no anaren al poblet muntanyenc on jo vaig tenir el gust de conèixer-los. Llur residència fou una mica més amunt de Montgat, en una torre al peu d'un turonet i a la vora de la platja. La tia Paulina hi pass
Era una lluna de creixent, amb els cornals quasi en amunt, entre els quals la part ombrosa de l'astre, ben obiradora i d'un diàmetre més petit en apariència que el de la part clara, sortia a la manera d'una gla, que brolla del seu didalet blanc. En Lluís se la mirava embadalit i exclamà: -Que bonica! És una veritable llanxeta de plata. -Errada! -va saltar en Xaneta. -Mirate-la bé.
De cop i volta se sentí el crit anguniós d'una dona. Guaitant de darrera l'arbre, vàrem veure que procedia de la graciosa noia esmentada anteriorment, de la que ens haviem oblidat, amb la nostra distracció, del maneguer. Ella havia continuat ferma en sa màquina tot seguit, sota una pluja abundosa de la mànega de regar. Tota sorpresa, semblava dubtar si continuava amunt o girava rodes.
Totes aquestes coses m'interessaven mediocrement. Després d'haver pujat qui-sab-lo amunt ens calgué tornar a davallar una rastellera de graons. Finalment, gràcies a Déu vam arribar davant una porteta massissa. Sperver es va treure una clau descomunal de la butxaca, i, tot passant-me l'atxa, digué: -Ves-hi amb compte amb el llum. Para esment.