United States or South Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si mai anava per algun indret on l'haguessin de veure molts ulls, cridava els seus amics i conversava amb ells sèriament, a fi que es veiés clar quins era que estimava.

Se produí una sensació tan intensa com indescriptible. Amics i enemics quedaren esgarrifats davant d'un fet que per força havia d'assenyalar la general conflagració. El mateix Ramon degué compendre lo crític de la seva situació, precipitada per sa pròpia falta de corretja, i, sense més reflexions, que no hi cabien en tal moment, es dispos

Al deixar el safaretx, que n'era de blau el cel!... que n'eren d'altes les orenetes que hi volaven!... I els plàtans del jardí, aquells tres plàtans del fons, com em miraven!... Semblaven vells amics somrient d'estimació!...

Era l'home del món, jo penso, que rebia més presents, per moltes raons; però també més que ningú els distribuïa entre els seus amics, mirant els gustos de cadascú i el que veia que cadascú necessitava més.

Tots els amics que s'havia creat, dels quals coneixia l'afecte i judicava auxiliars aptes per a empendre el que s'escaigués a voler empendre, és cosa reconeguda per tothom que no hi havia ningú que sapigués afalagar-los com ell.

Era evident que no estimava ningú; i a aquell del qual semblava ser amic, li armava ostensiblement paranys. No es burlava mai d'un enemic, però no parlava mai amb els de la seva vora que no se'n burlés. No tramava mai contra els béns dels enemics: perquè creia difícil d'apoderar-se d'allò que és ben guardat; en canvi, únic entre tots, creia facilíssim de pendre el mal guardat dels amics.

Tot el que li enviessin d'agenç del cos, ja fos per a la guerra, ja fos per a l'ornament, conten que deia que el seu cos no podia portar-ho pas tot, i que uns amics ben agençats els considerava com el millor ornament d'un home.

Si en qüestions de llogica, com en qüestió de petons, quatre negacions valen dues afirmacions, tinc raó de dir que'm va més ab els enemics que ab els amics. DUC Ah, excelent! JUTGLAR Cah! Ben cert que no! encara que tingueu el gust de comptarvos entre'ls amics meus. DUC Doncs, per la meva part no vui que hi surtis perdent: aquí tens aquest or.

Llavors Cirus digué als presents: -El que aquest home ha fet, ho reconeix. Tu el primer, Clearc, pronuncia el teu parer què et sembla. Clearc digué: -Jo aconsello de treure'ns d'entre peus aquest home, com més aviat millor, a fi de no haver-nos-en de guardar més, i de tenir quietud, pel que respecta a ell, per fer als qui ens vulguin ésser amics.

Els meus amics se'n burlen¡ i la mateixa dispesera no en sent cap admiració, excusant la seva presència per la particular circumstància d'ésser un present de sa tia.