United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !
Llavors, amb llàgrimes als ulls i amb tremolor dins la veu, digué: -Benvinguts, germans! ¿I d'on sou? Per quin camí sou arribats fins aquí? Encara els ètnics persegueixen als creients? Diguérem-li les dificultats del llarguíssim camí i com teníem en cor d'anar fins all
Jo, per la meva banda, veient-vos en un mal pas, examinava de quina manera seria possible que, apoderant-nos d'una ciutat, qui volgués, s'embarqués tot d'una; i qui no volgués, esperés solament a haver guanyat alguna cosa per fer bé als seus.
L'enginyer signava el cel amb el dit a les seves companyes i els explicava quelcom, que elles escoltaven tranquil·lament amb el somrís als llavis. La meva mare el va cridar pel seu nom. -Senyor Farreres, ¿vol tenir la bondat de dir-nos que en pensa d'aquesta roentor de la nit? -No és res de mal, senyora.
I com si ho fessin aquelles llumanetes, la fosca s'espessia, aquella boira lluminosa, últim record del dia, vagava... vagava esma-perduda com un sofriment sense causa i com més espessa era la fosca, més clarejava als meus peus la llenca de la carretera, dreta, enrampada, tota blanca, en aquella espessa blavor, fins a perdre's al lluny en boira esfumada, com plomerall de fum al cim d'una candela.
El mort és portat altra volta al carruatge. Formen la comitiva dos mitges fortunes, on hi van els íntims del finat parlant de política i del preu del tocino fresc. Una hora després tot ha conclòs, i als tres dies ningú es recorda de la llunyana existència del senyor Ventura. Ell. -Doncs, ja que li agraden els clavells, n'hi puc donar un esqueix. Ella. -Ai, gràcies!
Va destriar, entremig dels embalums, un home de camisa esbadocada i cabells aplanats i encastats als polsos, assegut al caire d'un carretó de braços, amb la corretja a l'espatlla. -S'atura a Brisach-Vell, el senyor? ¿Baixa al Schlossgarten, el senyor? Deman
En Guim a cada cosa nova que veia tenia una gran alegria. Havia vist óssos foscos, de ben negres, de ben blancs, de molt peluts, de més rasclos, de magres, i, quan venien les nevades primeres i En Guim els veia ben «graixuts» pensava tot baixant amb els ramats cap als poblets: ¡A veure si tu vendràs amb jo cap a vila!...
-Ja m'heu recompensat- digué el rossinyol -Vaig fer-vos venir les llàgrimes als ulls la primera vegada que vaig cantar per a vos, i mai no ho oblidaré! Aquests són els joiells que alegren el cor d'un cantaire. Però dormiu, ara, i desperteu-vos renovellat i fort! Jo cantaré per a vós!
Ell l'aliviava del servei de tot aquell veral de la parròquia, celebrant missa matinal els dies festius, en la capella pública de Serra-Bruna, assistint com un vicari als malalts i ensenyant, les tardes dels dies festius, el catecisme a totes les criatures dels encontorns, cosa que feia amb el zel d'un missioner.
Llavors van veure ben clar per quin motiu els tracis porten pell de guineu sobre el cap i sobre les orelles, i túniques que no sols els emboliquen el pit, sinó també les cuixes, i per què a cavall, porten unes capes fins als peus, i no clàmides.
Paraula Del Dia
Altres Mirant