United States or Isle of Man ? Vote for the TOP Country of the Week !
El rotlle de festejadors creixia sempre entorn de la Nieves, i, cada volta que tornava de Barcelona el seu enamorat, n'hi trobava algun de nou; Això l'enferestia extraordinariament: tant més quan no podia revenjar-se ni esbravar-se d'altra manera que turmentant-la an ella. Però la filla del Carolí era d
En aquell moment una idea el colpí. Hi havia alguns passadissos laterals a llur abast: seria millor d'explorar-ne algun que no pas comportar la càrrega del temps feixuc dins l'ociositat. Es tragué un cordill d'estel de la butxaca, el nu
Juraria que ab tot y esser jova, ja has posat ab tendresa tos ulls en algun rostre. No és cert, patge? VIOLA Potser és veritat, Altesa. DUC Com és aquesta dòna? VIOLA Té'l vostre aspecte. DUC No és parella per tu, doncs. Digues: quina edat té? VIOLA. La vostra. DUC Com hi ha món, doncs, és vella!
Jo voldria gaudir d'un amor veritable, no estrafet per les convencions socials, gran, tendre, inacabable, sense la prosa i les desil·lusions del matrimoni, sense les cremors i els remordiments de les unions il·legítimes; un amor que no és estat encara mai al món sinó en algun somni com els meus.
Qui no en guarda algun? Es clar que això seria pitjor que robar a camí ral. Mes que fer altrament? Bé li calia enginyar-se. Tot d'un plegat se li va acudir un pensament estrany: el de robar-se ell mateix. De moment necessitaria diners i en duia pocs... Per què no robar de ço del seu? La cosa era faedora i fins i tot fàcil.
-Sort de la Teresa que va córrer! se sentia sempre que la dissort flagellava algún veï. Ara que tenien un noi que'ls seguiria anys enllà, amb llur mateix esclat de virtuts, es sentien més confortats i vigorosos, davant del bé que'ls enlairava plens de renom. Per això aquell dia en Magí no podia deixar la cançó triomfal que entonava com un bell esplai; però la seva alegria va estroncar-se sobtadament en aturar les moles per a canviar la grana de les tramuges. Un ronc estrany se sentí de part de la llar. En Magí va llucar per la espiera i va quedar-se espalmat. La Teresa estava ajeguda a terra. En Magí va saltar per damunt de les cofes i les saques apilonades, agaf
Quan algun llagut donava fusa, al lliscar-hi per damunt, hi obria un solc bru i oliós, que lluïa darrera de la popa i restava assenyalat llarg temps, com un camí misteriós. Els rems, sense cap mena de remor, s'enfonsaven en l'aigua fent-hi esclatar blavoses llumenetes, i després s'alçaven perlejant.
Amb tot, com li passava sempre que tenia a prop algun perill, va semblar que flairés el que l'amenaçava, i es va aturar en sec, girant arreu la vista i eixamplant els narius, com perdiguer a la saga d'un rastre. -Qui hi ha, ací? Ningú va respondre. Només va sentir al seu davant una remor somorta, semblant a la d'un animal que s'entafora entre les mates. -Una serpota o un llagardaix- va pensar.
Bé, farem provatures a l'illa de Jackson, i podrem tornar-hi algun camí; i després hi ha la casa vella on surt por, amunt del rierol de Still-House, i hi ha una pila d'arbres amb branques mortes: una mala fi! -I tots en tenen, a sota? -I ara! No! -Doncs còm sabreu quín és el que hem d'escorcollar? -Anirem escorcollant-los tots. -O Tom! Ens pendr
L'aspirant a llogater . -Tinc algun diner que jo mateix me'l negocio. L'amo de casa . -Mal fet; ja li faré conèixer un cunyat meu que és corredor i ell li emplear