United States or Italy ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vàrem acompanyar-lo després a la seva predilecta cerveseria, seient amb ell i contant anècdotes d'homes que havien begut massa cervesa alemanya no tenint-ne el costum, i havien esdevingut boigs amb la mania homicida; d'altres que havien mort en plena joventut per la cervesa alemanya; d'enamorats que per ella havien hagut de renunciar a la bella estimada.

Una perfecta ignorància d'una llengua és respectable; però decantant als periodistes grotescos i a les dones novel·listes, per als quals esdevé cosa de necessitat, aquest barrejat pintoresc que en diem francès i del qual estem tan orgullosos, només serveix per a posar-nos en ridícul. A l'escola alemanya el mètode és una mica diferent.

Aleshores aquells joves s'aixecaren i digueren: -Vostès no han sentit mai a Herr Slossen Boschen cantar la seva gran cançó còmica alemanya! Aquest digne Herr havia arribat en aquell moment, i s'havia instal·lat directament al menjador. Cap de nosaltres l'havia mai sentit. Els joves afegíren: -És la cançó més divertida que s'ha escrit.

Un examen del caràcter i costums de l'estudiant alemany. -El mensur alemany. -Usos i abusos de l'ús. -Punts de vista d'un impressionista. -La gràcia de la cosa. -Recepta per a fer salvatges. -La noia alemanya. el seu gust especial quant als rostres. -El kneipe . -De com brindar un Salamandra . -Consell al foraster. Una història que pogué acabar tristament. -De dos homes amb llurs esposes i un solter.

El que vagi més ple de culcosits i pegats, fins al punt que se'l reconegui dificultosament i deixi de semblar un ésser humà, aquest pot passejar-se, durant el mes següent, essent l'enveja de la joventut alemanya i l'admiració de les damisel·les. El que sols obté unes quantes nafres sense importància, se'n va malhumorat, com qui porta una gran decepció.

Jo sempre em dic, en entrar a Alemanya: -Ara no he de beure cervesa alemanya: vi blanc del pais amb sifó; de tant en tant un vas d' Ems o aigua alcalina; però mai cervesa... o, almenys, gairebé mai.

A les Ordenances de la policia de la Fatherland trobareu una llista de les coses que, si les feu, us esdevindran interessants i fins emocionants. A Alemanya hom no pot treure a la finestra les robes del llit. Qui cerqui embolicar-se pot començar per això. Espolsant-les de la finestra estant, assoliria l'embolic abans d'esmorzar.

Duien sis, set i fins vuit bèsties de rècula, i vistos en conjunt, rècula i carro, feien l'efecte de monstruosos caragols o xufancs de cent cames traginant la closca llur. Però si corressen caragols de tals mides, això pla que ningú es riuria dels tres sastres de la balada alemanya.

La policia alemanya no comprèn les bromes; i més val així, per cert, car em sembla que hi ha assenyalada una grossa multa per al cas que és apel·lat «tractar un oficial amb ultratge». Sols em va objectar que no era deure de la policia ajudar-me en reconèixer els gats. El seu deure era de multar-me per haver llançat objectes per la finestra.