United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !


Com es feia admirar aquella gegantina agulla! ¡quins somnis feia venir a l'esperit! Talment s'apareixia com el desig etern de l'home per a arribar al més enllà... o com un símbol de l'ideal que aixeca a l'ànima humana de la misèria de la terra, per a llançar-la a la visió del infinit...

I ara, representeu-vos els cercles amorosos del vals que s'enllacen, els peus que volategen, les robes que floten i s'arrodoneixen a guisa de ventall; Fritz que la petita Súzel en sos braços, que li aixeca la m

Van cap a l'arbreda... Ella el fa aturar posant-se el dit en els llavis... Ah! Escolten un rossinyol, i per sentir-lo millor, se donen les mans. Misteris acústics! La sombra creix; el temps passa, i ells no se n'adonen. Calla el rossinyol; ella aixeca el cap i est

La Mort de Mar enfonza els homes sota aigua, després els aixeca i si no respiraven els tanca els ulls amb una espina lluenta que porta en una pota; i esclafint una rialla, que fa tot d'escuma, se'n va a cercar-ne un altre.

-A mi em plauen molt, els matins- diu. ¿I a tu? -Alguns matins em van . Altres... no són tan pacífics. El nen no comprèn l'excepció. Aixeca els ulls amb una mirada incerta, vaga i diu: -Em plauria de morir un matí! És tot tan bonic, ara! -Bo, potser moriràs així, si el teu pap

Deixo de banda l'escriptori, les plomes, el pot de tabac, les cinc o sis pipes escampades per ci per lla, i en un recó, el fornell de fosa de porta baixa, oberta, ardent, que llençava de vegades una garba de guspires amb el xiulet estrany del gat que s'enuja i aixeca la pota.

L'home, tot passejant, passa ben arrimat per la parella, s'hi frega perquè s'adonin d'ell, i tan fort ho fa, que la més prima aixeca el cap. -Jo ho sabré. Elles s'estan a sota d'un palco. Si? Ell que lloga el palco i se n'hi entra sense fer remor, i escolta per darrera, a veure si la coneix per la veu.

Mentrestant l'avi de la casa fa becaines en un recó, a frec dels tions ablamats. Ara aixeca a poc a poc el cap fins a posar en descobert les pelleringues pansides de sa barballera; ara el tomba pesadament damunt del pit.

-Jo també, perquè veig que aquí no hi ha la vida. Sentades en els sillons hi ha dues dones disfressades. Són primetes, parlen baix. Un jove amb el barret a l'orella i una gran tufa de cabells que de tant en tant ell aixeca, se les mira d'un tros lluny. -Si ser

Aquest va aixecá 'l cap y vegè un home que queya aplomat com una pedra. Llavors no podent fer miracles se contentá ab extendre la ma tot dihentli: Atúrat. Y tot desseguida 's dirigí cap al palau del Bisbe per demanarli permís á fi de poder salvar la vida d' aquell pobre travallador.