United States or Kyrgyzstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Encara que mon llibre s'adreça sobretot al divertiment de nois i noies, espero que això no ser

-No és una mossa: és una nena. -Tant se val, em penso. Alguns diuen mossa, altres diuen nena: tothom raó, ben segur. Sigui com sigui, còm se diu, Tom? -Us ho diré una altra vegada: no pas ara. -Molt : amb això en tinc prou. Però, si us caseu, jo estaré més sol i vern que mai. -No, no n'estareu: vindreu a viure amb mi. Ara deixem-ho córrer això, i comencem de cavar.

La veu de la virtut protesta dèbilment, i diu: -Això fóra tant com trencar la nostra resolució. La temptació respon: -Les resolucions han estat fetes per a l'home, i no pas l'home per a les resolucions. El dimoni pot fer retrets per reforçar sos arguments amb les mateixes escriptures. -A més, això és molestar tot l'hotel. Cal pensar en els pobres criats.

Aleshores Fritz, omplint son vas, digué: -Ara veurem això.

Suposeu-vos que aquest aixequés la closca i digués alguna cosa! -No ho digueu, Tom! Això esgarrifa! -Oi! Huck, no tinc un bri de tranquil·litat. -Escolteu, Tom: deixem estar aquest indret, i mirem de reeixir en qualsevol altre. -Molt : em sembla que val més. -Quín serà? Tom pens

-Però ja no series la mestressa. -Oh Déu meu, mestressa de fer-ho tot, de vigilar-ho tot, de conservar-ho tot! Ah, tant de , tant de que ens vingui una mestressa jove, bona i treballadora, que m'alleugi de tot això, i seré ben feliça, mentre em deixin gronxar les criaturetes. -De manera que no te n'enutjaries, de bo de bo? -Al contrari!

Lo mestre manyá quedá ab la boca oberta, mormolant. Aquest noy está en gracia de Deu! Aquest noy es un sant! No s' enganyava al pensarsho lo bon menestral, perque aquell aprenent era Sant Eloy. Hi ha un poble de no gayres casas, pero aixó si molt netas y blancas, tant que al véurelas de lluny semblan un vol de colomas aturat en mig de un prat fresch y ufanòs.

En Cadernera brandava el cap apesaradament. -Això ès temps de bruixes- mormolà. -Perquè? -No : sempre ho hai sentit a dir. Ses barques van Ramonet, Ramonet, quina paret toques. Si les encamina s'àngel bo, no es perden; però... És quan hi ha més desgràcies.

»Però això són enraonies d'homes insensats i gelosos de mi, perquè em veuen honorat de vosaltres. I no obstant, m'envejen sense raó: perquè, ¿impedeixo jo per ventura a ningú d'ells de parlar quan pugui dir entre vosaltres alguna cosa de bo, o de combatre si vol per vosaltres i per ell mateix, o de vetllar per la vostra seguretat, quan vulgui pendre's aquesta cura?

-Però, que han hagut de pagar alguna cosa quan han sortit amb nosaltres? L'Anneta, no ha estat sempre com una convidada a casa? No els entenc. -Jo . Precisament aquest paper d'eterns convidats és la cosa que no els agrada. -Orgull: tot això és orgull. -Potser no, dona; potser no.