United States or Iran ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Sorprès del que s'ha esdevingut, del que us estic contant- va seguir George. -Ella, amb un lleu somrís, em va preguntar què volia. Això ho vaig compendre perfectament, sense cap errada. Vaig deixar al mostrador una moneda de vint marcs, i vaig dir-li: «-Doni'm un coixí, si és servida». Ella rest
Responeu com un botavant! Vaja, no estic per comèdies. Responeu o no em mireu mai més sa cara. Això no es fa amb un amic, no es fa. Per ses nafres santes de Nostre Senyor Jesucrist, parleu. Els tons de la ira, de la súplica i de l'agravi se succeïen en sa boca gens transició; i, arribat a on érem nosaltres, es palplant
-Sí, senyora, sí. -Miri, Melrosada: vostè no en sap res, de tot això. Deixi'm fer a mi... -Però, es pensa que tinc posició?... -Posició? Ara em surt amb lo de la posició?... -Miri, Paulina: si és qüestió de fer broma, tota la que vulgui; però em sembla que ja dura massa dies. -Bé, s'ha acabat: no n'hi parlaré més. -Però no s'enfadi; Paulina! Mare de Déu! Jo no vull molestar-la.
Això va fer que adquirís el gust de l'aigua, i folgadament vaig practicar-m'hi amb rais en diferents bòbiles, als afores: exercici més interessant i emocionant del que podeu creure, sobretot quan un es troba al bell mig de la bassa i el propietari dels materials usats en la fabricació del rai compareix sobtadament amb una estaca.
-Què sé jo? Hi ha aquí l'empriu de Serra Calma, que usufructua el poble des de temps immemorial. Cada veí pot portar-hi el bestiar que a l'hivern manté en son terme. La gallorsa és repartida a prorrata entre tots els veïns, que se l'arrenden o l'aprofiten a son gust. Sembla, doncs, que la familia Serra-Bruna posseeix, del temps del rei Martí, una cèdula que li concedeix amb exclusivitat el dret de gallorsa sobre tal empriu, però qual dret resulta de fet abandonat, ja que no hi ha memòria de què l'hagin lucrat mai, si bé ell sosté que aquest dret no ha prescrit, perquè s'ha cuidat sempre de promoure oportunament les accions per a evitar-ho. Doncs a aquest bon senyor, que no té prou butxaques per a ficar-hi el diner que li sobra, se li ocorregué entaular demanda formal i promoure un plet que ja fa més de dotze anys que dura i en el que ara mateix hi han sucat o hi suquen tots els curials de la província, guarnint entre tots un tal entrellat d'incidents, sentències parcials, competències i provisions que ja no hi ha qui ho entengui. Amb tot això el poble n'anir
-Espereu: ja veureu. -Bé, és la més gran beneiteria que poguéssiu fer. Mireu, mon pare i ma mare! Vinga barallar-se! Ves, tot el dia s'estaven barallant. Me'n recordo d'allò més bé. -Això no vol dir res. La noia que jo em casaré no es barallar
-En esperit... -En esperit. Benaventurats els pobres en esperit, perquè ells... ells... -Llur... -Perquè llur. Benaventurats els pobres en esperit perquè llur... és el reialme del cel. Benaventurats els que ploren, perquè ells... ells... -Se... -Perque ells... a... -S. e... -Perquè ells essa e ... Oh! No sé què és, això! -Seran! -Oh! Seran!
-Rei de la vida! això és massa! La Tecla es veia afalagada per tothom. El seu llenguatge muntanyenc i el seu embaliment constant, eren celebrats per tots els d'aquella casa. La formosor del nin que alletava va aureolar-la de glòria. Era presentada a tothom com una dida incomparable i ella a poc a poc an
Però aquesta reivindicació de glòria fou una fallida: la major part dels minyons podien dir igual cosa, i això rebaixava massa de preu la distinció. El grup an
-Això és la Revolució, senyor oncle- contest
Paraula Del Dia
Altres Mirant